El terme liberalisme va camí de convertir-se en un dels més usurpats, tant com passa amb el marxisme. Són legió els qui se’ls omple la boca d’invocar-lo i picar de mans al pit com els capdavanters d’aquesta ideologia benefactora de defensa de la llibertat, quan el que realment defensen té poc o res a veure amb un dret tan lloable. L’esperpèntic Trump, ni més ni menys que el màxim dirigent de la primera potència del món i la Meca que miren amb reverència els seguidors del llibremercat, està donant mostres palmàries d’aquest frau lèxic: aranzels a cascoporro. Això s’anomena intervencionisme de manual, precisament a les mans d’aquest polític? a qui se sol enquadrar en el “ultraliberalisme”, menuda paradoxa i sovint estafa.
Ara el que tocaria, em sembla a mi, seria donar-li una mica del seu propi xarop. I té les de perdre. No he mirat estadístiques, però l’economia més puixant del planeta segur que té balança comercial a favor seu amb la majoria dels mercats, així que si se li apliquen aranzels als seus grans multinacionals, la “medicina” se l’ennuegarà. A més, jo aniria més lluny i rastrejaria també els seus socis, perquè “la fàbrica del món”, la Xina, funciona amb aliances d’empreses a patxes, és a dir, que per explotar semiesclaus a Àsia i altres racons, l’estupend règim del groc groc obliga a crear societats amb les companyies del seu país. Doncs aranzels també aquí i, per descomptat, a les armes ianquis, aquelles que els pagafantas europeus financem com a socis de l’OTAN. Quin gran invent, aquesta Aliança Atlàntica: en comptes d’aprofitar sinèrgies per compartir la despesa militar entre tots, passem per caixa perquè la indústria armamentística nord-americana tingui comandes. Gràcies a Putin i ara també a Zelenski, que li ha pres el gust a donar-li el gallet i bombardeja també fora de les seves fronteres, a terra rus. Què pot sortir malament.
Més aranzels: els cotxes Tesla del seu amic Elon Musk; als iPhones i altres meravelles d’Apple… segueixo?
