Comprar un habitatge continua sent un dels esforços econòmics més grans per a moltes famílies. El preu de l’immoble només és una part del desemborsament inicial, ja que també cal tenir en compte l’entrada, els impostos i altres despeses associades a la compravenda. Per això, abans de començar a visitar pisos o sol·licitar finançament, convé saber quants diners caldrà tenir estalviats.
Calcular la quota d’una hipoteca és també un dels primers passos per saber si un habitatge encaixa realment al nostre pressupost. La quantitat finançada, el tipus d’interès i el termini elegit determinen quant s’hauran de pagar cada mes, però també influeixen en l’estalvi inicial necessari. Fer diferents simulacions permet comparar escenaris i evitar buscar habitatges el cost dels quals suposi un esforç financer massa elevat.
Hi ha eines que faciliten aquests càlculs. CreditCheck , per exemple, disposa d’un servei en línia relacionat amb hipoteques que permet introduir dades com el preu de l’habitatge, els estalvis disponibles, el termini o el tipus d’interès per estimar diferents escenaris de finançament. La plataforma també permet crear un perfil financer mitjançant informació aportada per lusuari i dades bancàries autoritzades, amb lobjectiu de mostrar ofertes hipotecàries adaptades a les característiques de cada perfil.
L’entrada de la vivenda, el primer gran estalvi
L’habitual és que una entitat financera no financi el 100% del preu d’un habitatge. En molts casos, la hipoteca pot cobrir al voltant del 80% del valor de compra o taxació, encara que aquest percentatge depèn de lentitat, de limmoble i de la situació econòmica del comprador.
Això significa que, com a referència, una persona interessada en un habitatge de 200.000 euros hauria de tenir uns 40.000 euros per cobrir el 20% que no finança el banc.
La xifra pot variar. Alguns compradors poden accedir a percentatges de finançament superiors, mentre que altres hauran d’aportar una entrada més gran. Per això és important no considerar aquest 20% com una regla absoluta, sinó com un punt de partida per fer números.
Les despeses de compra també necessiten estalvi
L’entrada no són els únics diners que cal tenir disponibles. Comprar un habitatge implica assumir impostos i diverses despeses relacionades amb l’operació.
La quantitat dependrà, entre altres factors, de si es compra un habitatge nou o de segona mà i de la comunitat autònoma on es trobi l’immoble. Entre els costos principals poden aparèixer impostos com l’IVA o l’impost de transmissions patrimonials, a més de determinades despeses de taxació, registre o altres gestions associades a l’operació.
Per això, en calcular l’estalvi necessari sol ser recomanable reservar una quantitat addicional sobre el preu de l’immoble.
Un exemple: comprar un habitatge de 200.000 euros
Suposem que una persona vol comprar un habitatge per 200.000 euros i aconsegueix un finançament hipotecari del 80%.
El banc finançaria 160.000 euros i el comprador hauria d?aportar inicialment els 40.000 euros restants.
A aquesta quantitat caldria afegir els impostos i les despeses corresponents a la compravenda. Si aquests representessin, per exemple, al voltant d’un 10 % addicional del preu, caldria comptar amb 20.000 euros més.
En aquest escenari orientatiu, l’estalvi necessari es podria situar al voltant dels 60.000 euros .
Això no obstant, es tracta únicament d’un exemple. L’import real pot ser més gran o més petit segons el percentatge finançat, el tipus d’habitatge, la fiscalitat aplicable i les condicions concretes de l’operació.
Quan s’hauria d’estalviar segons el preu de l’habitatge?
Prenent com a referència un finançament del 80% i reservant aproximadament un 10% més per a impostos i despeses, un habitatge de 120.000 euros podria requerir al voltant de 36.000 euros d’estalvi previ. Per a un habitatge de 150.000 euros, la xifra orientativa pujaria fins a uns 45.000 euros.
En el cas d‟un habitatge de 200.000 euros, l‟estalvi inicial podria rondar els 60.000 euros. Si el preu puja a 250.000 euros, la quantitat s’aproparia a 75.000 euros, mentre que per a un habitatge de 300.000 euros es podria situar al voltant dels 90.000 euros.
Aquestes xifres serveixen únicament com a referència. Els impostos, les despeses i les condicions hipotecàries no són iguals en totes les operacions, per la qual cosa l’import real dependrà de cada cas.
No convé destinar tots els estalvis a la compra
Un altre error habitual és calcular els diners necessaris per comprar un habitatge i utilitzar pràcticament tots els estalvis disponibles per completar l?operació.
Una casa pot generar despeses imprevistes des del primer moment, des de petites reparacions fins a la compra de mobiliari, reformes o despeses vinculades a la mudança. A més, continuar comptant amb un fons d’emergència després de signar la hipoteca aporta més marge davant de qualsevol canvi en els ingressos o augment de les despeses mensuals.
Per això, el preu màxim d’un habitatge no s’hauria de calcular únicament en funció de quants diners pot aportar el comprador com a entrada.
La quota mensual també marca el pressupost
Tenir prou diners estalviats no significa necessàriament que un determinat habitatge sigui assequible. També cal comprovar quin pes tindrà la futura hipoteca dins dels ingressos mensuals.
Un finançament a més anys pot reduir la quota mensual, però normalment augmenta limport total dinteressos pagats durant tota la vida del préstec. Per contra, un termini més curt implica quotes més grans, encara que pot reduir el cost financer total.
Simular diferents preus, terminis i interessos abans de prendre una decisió permet entendre millor aquests canvis.
Fer números abans de començar a buscar
Abans de comprar un habitatge el 2026, calcular aproximadament l’entrada, els impostos, les despeses i la futura quota hipotecària pot ajudar a establir un pressupost molt més realista.
No hi ha una quantitat destalvi vàlida per a tots els compradors. El preu de limmoble, el finançament aconseguit i la situació econòmica de cada persona determinaran la xifra final. Tenir clars aquests números des del principi permet limitar la cerca d’habitatges realment assumibles i afrontar una de les decisions econòmiques més importants amb molta més informació.





