per Marcelo Castelló, sociòleg
Les festes patronals són sens dubte un dels moments més esperats de l’any a qualsevol poble. Aquestes celebracions ens connecten amb les nostres arrels, reforcen el sentit de comunitat i permeten a les generacions més joves conèixer i perpetuar les tradicions. Tot i així, com m’han comentat algunes persones aquí a Ibi, aquestes festes s’han convertit en un terreny gairebé d’exclusió, en lloc de ser l’espai integrador i participatiu que haurien de ser.
Un fenomen cada cop més freqüent en alguns municipis és el control gairebé absolut de les festes per part dels seus organitzadors, recolzat de manera incondicional per l’Ajuntament. Aquestes associacions, formades generalment per voluntaris amb gran passió per la tradició, tenen un paper fonamental a l’organització dels esdeveniments principals de la festa. No obstant això, la manca de visió inclusiva per part del govern local pot portar a una situació en què les festes semblen estar dissenyades només per a aquells que participen directament com a actors principals. Els festers, sens dubte, són essencials, però, què passa amb la resta de la població que no forma part activa d’aquestes estructures? Ibi té gairebé 24.000 habitants i un cens fester que no arriba a les 3.000 persones.
Aquest enfocament tancat a l’hora de planificar les festes patronals deixa moltes persones, veïns i veïnes del poble, fora de l’equació. Les festes patronals haurien de ser de tots, no només dels que tenen el temps, la motivació o els recursos per involucrar-se de manera activa. Hi ha qui, per diverses raons, no desitgen o no poden formar part del nucli fester, però això no vol dir que no vulguin gaudir d’aquests dies. És que el seu dret a viure les festes amb el mateix entusiasme i alegria és menys vàlid?
El resultat és que, fora dels actes principals organitzats pels festers, no hi ha pràcticament res més a fer. Els horaris són rígids i, si no esteu al centre de l’acció, l’oferta cultural i d’entreteniment fora d’aquests esdeveniments és inexistent. Això no és només una oportunitat perduda per enriquir les festes, sinó que també genera un sentiment d’exclusió en bona part de la població.
La solució passa, sens dubte i com s’ha fet altres anys, per una implicació més gran de les autoritats en la creació d’activitats paral·leles que permetin a tota la població gaudir de les festes a la seva manera. No es tracta de treure importància a la feina dels festers, que és encomiable i vital per mantenir viva la tradició, sinó d’ampliar l’oferta i garantir que tots trobin el seu espai aquests dies tan especials. Els Ajuntaments han de ser els primers a impulsar aquesta visió integradora, però no ho poden fer sols. És fonamental també fomentar la col·laboració amb els establiments locals i les empreses privades. El petit comerç, els bars i els restaurants, i fins i tot les associacions culturals, poden jugar un paper clau en l’organització d’activitats complementàries que dinamitzin encara més l’ambient festiu.
Les tradicions són importants, com també ho és, i segurament més, el benestar col·lectiu i la cohesió social. Amb una planificació més inclusiva i col·laborativa, les festes patronals poden tornar a ser el que sempre devien ser: una celebració per a tot el poble.
