El primer Ple de l’any a Ibi va tornar a deixar en evidència l’Equip de Govern local. Va ser en el torn de precs i preguntes, com és habitual, on va sortir a la llum la veritable realitat del que passa en la gestió d’aquest municipi. La paralització, d’última hora, de la pujada de l’IBI del 62% va ser el tema que va generar i continua generant, una gran inquietud entre els veïns d’Ibi, sorpresos per l’anunci d’aquesta pujada i, després, desconcertats pel fre sobtat.
La paraula clau és DESCONTROL. I és que, als fets ens remetem: “Cal pujar l’IBI amb extrema necessitat” i, després d’un dramàtic “abans que s’enfonsi Ibi, ens enfonsem nosaltres”, ara, de manera sorprenent, aquesta pujada ja no es durà a terme. Realment s’enfonsaria Ibi? O simplement estàvem davant d’una decisió mal presa, sense una anàlisi clara, i una gestió absolutament erràtica?
La resposta del PSOE va ser que volien “cerciorar-se” que el Govern d’Espanya pagaria un 13% més en els lliuraments a compte. Asseguren que, després de molt insistir, van aconseguir una reunió amb la Delegació del Govern el 26 de desembre i que els van confirmar que Ibi rebria 2 milions d’euros addicionals. Tot i això, la realitat ja publicada, és que tan sols han estat 368.000 euros de més. El que no deixa de ser desconcertant és com l’Equip de Govern format pel PSOE i SomIbi segueix insistint que tenien “un as a la màniga”, que no podien revelar perquè no volien “vendre fum”. La pregunta és: De debò algú es creurà aquesta pantomima? Perquè la notícia sobre l’augment dels lliuraments a compte no és pas nova. De fet, porta circulant des del 16 de juliol del 2024, i no era una dada confidencial que justifiqués una pujada de l’IBI tan dràstica. Per què no van comentar al poble aquesta opció des del principi? La resposta és clara: algú no va fer bé la seva feina, no van arribar a temps i, davant de la pressió, han indicat un suposat “miracle” que, en realitat, no va existir.
El més evident és que Ibi s’ha salvat pels pèls d’una injustícia fiscal, fruit del descontrol absolut en la gestió dels governants. Aquesta pujada de l’IBI no era res més que una mesura desesperada que no responia a la realitat financera del municipi. La improvisació té conseqüències, i el que podria haver estat una solució legítima esdevingué un embolic d’excuses i contradiccions.
El descontrol no pot continuar sent la norma. La política del “tot s’hi val” i “nosaltres no som de vendre fum” no és una resposta vàlida. En política, la gent demana resultats clars, explicacions coherents i, sobretot, responsabilitat.
