Som Ibi contra Goliat
Al passat ple municipal es va “palpar” molt del que està passant a l’Ajuntament d’Ibi. Després de mesos de treball, denúncies i advertències, des de Som Ibi vam fer com a regidores d’equip de govern un últim repàs detallat de totes les nostres àrees de govern. Ho vam fer amb dades, amb arguments i amb fets. I el més revelador no va ser el que vam dir nosaltres, sinó el silenci. El del bipartidisme. El silenci de l’alcalde, del PSOE. El silenci del PP. I el silenci també parla.
Durant anys, tant el PP com el PSOE van construir a l’Ajuntament d’Ibi un sistema de funcionament basat en dinàmiques clientelars, però que massa poca gent s’atreveix a assenyalar: tractes de favor, pressions, por i una manera d’entendre la política on els interessos d’uns pocs (tècnics i polítics) passen per davant del bé col·lectiu, de la resta de treballadors d’esta casa que es deixen la pell per una funció pública digna i el poble. Aquest sistema no va aparéixer de la nit al dia; és el resultat de molts anys de poder acumulat, consolidant-ho el PP i perpetuant-ho ara el PSOE.
Quan Som Ibi va entrar al govern municipal sabíem que teníem una oportunitat única per acabar amb aquesta manera de fer política i començar una nova etapa basada en la transparència, la justícia i l’honestedat. Alguns han dit que el càrrec de vicealcaldessa em venia gran. Potser tenen raó… però només des del seu punt de vista. Perquè a qualsevol persona que no estiga disposada a plegar-se, a acceptar injustícies, a mirar cap a un altre costat davant de determinades pràctiques o a cedir davant les pressions d’uns pocs, evidentment el càrrec li ve gran. Si “estar a l’altura” significa callar, mirar cap a un altre costat o formar part del mateix sistema que durant anys ha condicionat el funcionament de l’Ajuntament, aleshores sí: aquest càrrec em ve gran.
Però el que realment molesta no és això. El que molesta és que hi haja qui no estiga disposat a jugar segons aquestes regles. La realitat és que Som Ibi ha protagonitzat en aquests mesos una lluita que moltes vegades ha sigut com la de David contra Goliat. Un grup menut, sense les estructures dels grans partits, intentant plantar cara a un sistema viciat.
Sabíem que no seria fàcil. El que potser no esperàvem és que, quan va arribar el moment de decidir entre canviar les coses o perpetuar-les, el PSOE acabaria triant el camí més còmode: mantindre el sistema en lloc de transformar-lo. Ho fan plegats als interessos de grups de pressió, al poderós establishment. És una decisió que no només té conseqüències polítiques. Té conseqüències directes per al poble d’Ibi, perquè al final qui acaba pagant el preu d’aquestes dinàmiques no són els partits, sinó la ciutadania.
Som Ibi sempre ha tingut clar per a què està en política: per defensar el bé del poble d’Ibi. I per això hem alçat la veu quan hem vist injustícies. No tenim interessos ocults, no devem favors. I potser és precisament això el que incomoda. Com hem molestat als “poderosos”, tarjeta roja y expulsión.
La pregunta que queda sobre la taula és clara: quin Ajuntament volem per al futur? Perquè si PSOE i PP no afronten una renovació profunda (tant de gent com de pensament), governe qui governe, l’Ajuntament continuarà sent un lloc hostil per a qui no accepte determinades dinàmiques.
I aquesta lluita, encara que siga desigual, val la pena continuar-la.