Per a Joan Antoni Bellot, el ‘bibliotecari de Castalla’
La nostra identitat, el conjunt de factors que ens fa ser qui som, és la suma de molts i variats elements. El nostre treball, l’ofici que hem decidit exercir durant gran part de la nostra vida, és només una xicoteta part de qui som. Però és que Joan Antoni Bellot era bibliotecari, el bibliotecari de Castalla, i eixa és una dedicació que ens contava molt de qui era i de com afrontava els obstacles i alegries que la vida va presentant-nos.
Des de l’inici dels temps, la lectura ha estat un acte de rebel·lió. Els llibres han donat veu a aquells que lluitaven per un món millor, i Joan era l’exemple més clar de persona compromesa amb el nostre poble i la nostra cultura. Sempre batallador i atent als detalls, com les bones històries, com els poemes autèntics.
En el llibre «L’infinit dins d’un jonc», la seua autora, Irene Vallejo, defèn la fragilitat i la resistència dels llibres. A través de la història, una decisió política, un simple incendi, podia destruir anys de saber, però segles després, els llibres han demostrat que la seua resistència ha eixit victoriosa. Que resistir és guanyar, i Joan era resistent i persistent com deuria ser la cultura sempre.
Era una persona metòdica i organitzada com una bona biblioteca. Ferma en les seues conviccions i clara en tot allò que estimava. Perquè estimava moltes coses i es feia d’estimar.
El grup de gent, incombustible, que ens ajuntàvem, vivíem i somiàvem a la biblioteca de Castalla, li devem molt a aquells anys de joventut que vam passar amb ell. Vam organitzar cicles de cinema, trames polítiques, tertúlies literàries, confabulacions artístiques, fires d’associacions locals… vam créixer en l’estima per la cultura, per fer cultura al poble, perquè ell estava convençut que si no la fèiem nosaltres, qui anava a fer-la? En definitiva, vam viure amb ell i gràcies a ell aquells anys gloriosos.
Joan, allà on estigues, recorda-te’n d’aquell grup que fèiem i riu com tu ries quan desvariàvem i soltàvem inconveniències pel gust de soltar-les. El record d’eixa rialla ens valdrà per continuar i resistir com tu feies, amic meu.