per Paula Peidró, regidora d’Educaciò de l’Ajuntament d’Ibi
En els últims anys la dreta s’ha apropiat, per a fer un us pervers, del concepte de llibertat. Primer va ser Ayuso a Madrid i ara també pel Govern de la Comunitat Valenciana. No és res més que una campanya de màrqueting… gens bona per cert, ja que, només n’hi ha que ser un poc crític per a adonar-se que tot el que està darrere d’esta paraula llibertat, en res s’assembla a esta… De fet, la mal anomenada «llei de llibertat educativa», amaga moltes retallades. Però… En què consistix esta llei?
Proposen un model d’elecció de llengua a les aules, sense tindre en compte els drets lingüístics, ni tampoc els criteris pedagògics, provocant que molts alumnes no puguen accedir a una educació en valencià. Deixant al valencià en un segon o tercer pla, per a a poc a poc bandejar la llengua fora de l’educació pública. Una llengua que per ser minoritària, ha de ser protegida i s’ha de legislar perquè així siga.
És una qüestió de tots defendre la nostra llengua i aconseguir que la idea que es té que el valencià no és una llengua necessària s’esborre, aprendre llengües és sempre enriquidor.
Una llengua forma part de la cultura i no podem permetre que es perda.
Són moltes les mesures que ens fa témer que es pose en dubte l’educació pública, una de les ferramentes fonamentals per a garantir un progrés social equilibrat, comú i conjunt. Necessitem més mitjans, millors condicions per a la docència, ampliar el concepte d’educació universal, potenciar la qualitat i defendre l’accés universal. On tothom tinga les mateixes oportunitats, permeta consolidar societats formades, reflexives, crítiques i lliure. Però lliures de veritat, de quan no s’està sotmés a dogmes i directrius esbiaixades.