Divendres passat Elvira Cambrils ens va presentar a Castalla la novel.la Argila i calç, últim Premi Enric Valor de Narrativa en Valencià convocat per la Diputació d’Alacant. Aquesta pegolina ha esdevingut una de les veus més reivindicatives i interessants de la narrativa valenciana, tal com podreu comprovar en les seues novel.les, especialment aquesta, basada en les vides de les dues protagonistes femenines principals, Amina Hodan, una jove refugiada africana que després de tres anys de peripècies i més de cinc-mil quilòmetres de fugida arriba amb la seua filla a casa de Blanca Miralles, una escriptora que remunta la vida i la pena de la soledat gràcies a la seua aparició. L’Argila i la Calç: dos matèries (dos dones) que són fràgils per separat però juntes aconseguixen crear una estructura sòlida, tal com esdevé en aquestes heroïnes actuals.
Amina és una supervivent que fuig del seu lloc d’origen i es juga la vida per enfrontar-se al desconegut com tantes persones que, cansades de mal viure, de les guerres, dels abusos, de la misèria, del buit en el qual malviuen als seus països acaben desesperades i s’exposen a qualsevol perill i ultratge, perquè qualsevol altre lloc és millor que seguir morint en vida. En molts casos acaben ofegant-se al Mediterrani com una fossa comuna o bé són víctimes de màfies que les exploten sense escrúpols, i acaben arraconades als centres d’internament d’estrangers o tornades al seu país d’origen.
Argila i Calç ens interpel.la a la consciència directament per qüestionar-nos el nostre model de vida i les comoditats en què vivim en comparació als més desvalguts, perquè ens mostra la tragèdia diària de la immigració al Mediterrani, la fragilitat de la vida, la condició femenina i els drets de les dones, la violació i la mutilació genital o el dilema de l’amor maternal vers una filla no desitjada, assumptes que reflecteixen una realitat cruel i despietada en la majoria dels països africans i que ens obliguen a preguntar-nos sobre les responsabilitats individuals i col.lectives que tenim per donar solució a aquestes terribles injustícies.
Davant aquestes tragèdies vitals, d’aquesta inhumanitat a què s’exposa esta gent, què hi podem fer? Argila i Calç s’erigeix com una espurna d’esperança, una metàfora de la tenacitat contundent de les dos protagonistes a través dels records, de l’amor, de l’esperança i de l’optimisme de dues dones que davant la crisi humanitària s’alcen per sobreviure i resistir.
Des del Centre Cultural Castellut estem infinitament agraïts per la visita d’Elvira Cambrils i el seu regal d’una prosa elegant i acolorida, rica en imatges virgilianes i trufada de llépoles reflexions filosòfiques. Tots els assistents quedàrem meravellats del seu discurs fascinant del qual vam extraure una gran lliçó, a saber: que la literatura servix, si més no, per a entendre’ns una mica, per a fer, de la saviesa, «companya de la vida». Amb aquesta novel.la gaudíreu «d’un esclat de llum que s’endú la fosca, d’uns instants que ens arranquen de la ceguesa per oferir-nos un tast de la vida eterna, d’un crit d’esperança davant les injustícies, d’una bengala lluminosa plena d’alegria».
Moltes gràcies, Elvira, ha estat un veritable plaer llegir-te i escoltar-te: salut i memòria per continuar regalant-nos la teua literatura.