La delicà de Gandia

per Aitana Gandia, vicealcaldessa d’Ibi

Així és com em nomenen els meus amics: els amantats. Un nom tan enginyós com oportú, perquè depén d’a què ens referim si sóc –o no– eixa dona. I des d’ací vull començar a explicar què pense, què faig i, sobretot, per què ho faig.

Segons ens han fet saber algunes persones amb qui tractem diàriament, tant Som Ibi com jo en particular pequem de ser “negatius”. Som els que diem més no que sí, els del “no hi ha diners per a això”, els que no sempre donem la resposta que s’espera. Pot ser que siga així. Però per al meu partit la credibilitat importa, i per a mi, Aitana Gandia, la paraula pesa.

Som Ibi té els peus a terra. Sap què es pot prometre i què no. I jo, com a vicealcaldessa, no vendré ni prometré allò que sé que no podré complir. Governar no va de dir el que agrada, sinó de dir la veritat, fins i tot quan incomoda. Des del primer moment hem posat en coneixement del poble d’Ibi cada situació que ha anat sorgint. Tant les que arrossegàvem com les que han aparegut com a conseqüència de la ja més que parlada situació caòtica en què vam entrar a governar fa dos anys. No ens importa traure més o menys rèdit polític; si fora així, maquillaríem decisions o passaríem de puntetes per alguns problemes. Però no és la nostra manera de fer política.

Tenim clar que les qüestions importants que afecten Ibi s’han de tractar i abordar, especialment quan es tracta de problemes enquistats. Per això hem parlat obertament de la problemàtica històrica dels locals i seus festeres, de la situació dels serveis públics per la manca d’una major inversió en els contractes existents, o del recent anunci de la caiguda del geriàtric. Les coses s’han de dir, encara que passen factura. Encara que no siguem responsables de tot el que ocorre, ara governem i tenim l’obligació d’explicar-ho. Ens creguen o no, li valga al poble o no, amagar-se no és una opció.

Un dels aspectes heretats i que des de Som Ibi treballem per erradicar és la idea de “encara que hi haja coses que no s’estan fent bé, continuem així perquè mai passa res i hi ha que quedar bé”. A Ibi s’han fet coses malament i hi ha hagut comportaments negligents, però per no prendre decisions políticament incorrectes s’ha mirat cap a un altre costat. Hui ens trobem en un moment en què el compliment de normes i lleis és més exhaustiu. I encara que no ho fora, cal complir-les: pel bon funcionament de l’administració i, sobretot, per la protecció i la seguretat dels iberuts i les iberudes.

Tant el partit que represente com jo mateixa tenim una cosa molt clara: fer-ho el millor possible per gestionar amb la consciència tranquil·la. Eixe és el nostre principal objectiu, molt per damunt de tornar a governar. Ho dic amb fermesa i amb claredat.

Per tot això, pot ser que moltes vegades siga la delicà.

Sóc delicà per voler fer les coses bé.
Sóc delicà per explicar les coses com són, sense falses promeses.
Sóc delicà per voler canviar funcionaments interns injustos, encara que me’ls tombem i em tomben a mi.
Sóc delicà per no voler prendre decisions pensant sols en el curt termini, aquestes donen rèdit immediat però enquisten els problemes.
Sóc delicà per voler que tot allò que depenga de mi isca el millor possible, amb les màximes garanties i seguretat.

I sí, potser ser delicà no és el més còmode ni el més rendible políticament, però és una forma de respecte: a les institucions, a les persones que confien en nosaltres i, sobretot, a un poble que mereix honestedat, encara que a vegades faça mal.

Perquè governar, al cap i a la fi, no va de agradar sempre, sinó de mirar la gent als ulls i poder dir: estic fent el que crec just, fins i tot quan no és el més fàcil.