Onil ha viscut un moment ple d’emoció i records amb l’homenatge sorpresa a Rosario Valero, coneguda per tots com Rosarín, qui durant dènou anys va dirigir una acadèmia de costura que va marcar la vida de moltes dones del poble.
L’acte, organitzat per les seues antigues alumnes, es va celebrar el dissabte 15 de febrer en la comparsa Estudiants i va comptar amb la presència d’unes 60 persones. La sorpresa va ser majúscula quan Rosario va entrar a la sala i va veure totes aquelles dones que, anys enrere, havien après amb ella l’art del patronatge i la costura. Com a símbol d’aquella etapa tan especial, totes portaven un metre de costurera, recordant així els temps passats a l’acadèmia.
Després del dinar, les assistents es van traslladar a la placeta de l’Església per a fer-se una fotografia de grup, immortalitzant aquest retrobament tan significatiu. La idea de celebrar aquest homenatge va sorgir perquè Rosario ha complit enguany 90 anys, i les seues alumnes van considerar que era el moment perfecte per a reconéixer el llegat de la seua acadèmia, que va suposar un punt d’inflexió per a moltes dones d’Onil en una època en què aquest tipus de formació era escassa.
A més de compartir records i anècdotes, les antigues alumnes van voler expressar el seu agraïment a Rosario amb unes paraules molt emotives i li van fer entrega d’alguns detalls com a mostra de la seua estima i reconeixement. Segons relata el seu fill, Vicent Blanes, la seua mare es va mostrar molt emocionada i sorpresa per aquest gest. «Encara que moltes alumnes li recordaven qui eren, ella era perfectament conscient de tot i va viure la jornada amb molta il·lusió«, explica.
L’acadèmia de Rosario va estar activa durant dènou anys i va arribar a tindre centenars d’alumnes. No només va ser un espai de formació, sinó també un lloc de convivència, amistat i creixement personal per a moltes dones del poble. L’homenatge ha servit per a posar en valor aquella etapa i el gran impacte que va tindre en la vida de tantes persones. A més, l’acte va servir per a compartir anècdotes de l’època, com els viatges d’estiu a la platja que organitzaven les alumnes i els moments d’aprenentatge a l’acadèmia, que es convertia en un punt de trobada indispensable.
