És l’ajuntament ingovernable?

Per Aitana Gandia, portaveu de Som Ibi

Hi ha una pregunta que cada vegada més veïns es fan quan observen el que està passant en la nostra política local: és, aleshores, l’Ajuntament ingovernable?

La resposta, veient els esdeveniments de les últimes setmanes, és preocupant. Perquè no governa qui s’asseu al govern municipal ni qui sospira per substituir-lo. Fa la sensació que governen els lobbies que fa anys que condicionen decisions, marquen línies roges i fan que els partits tradicionals actuen més pendents de satisfer determinats interessos que de defensar l’interés general.

L’últim exemple l’hem viscut amb el Protocol d’Assetjament Laboral.

Des de Som Ibi volem un protocol. El volem com més prompte millor. Però el volem ben fet, amb garanties per a totes les treballadores, i no convertit en una ferramenta al servei de guerres internes o interessos particulars.

Per això, a l’abril vam demanar deixar l’assumpte damunt la taula. Res extraordinari. Demanàvem dues coses molt simples: que es realitzara l’avaluació de riscos psicosocials (que exigeix la llei) i que s’emetaren nous informes jurídics per a aclarir els nombrosos dubtes sobre desestimar d’una plumada les al·legacions presentades.

La resta de l’oposició ens va donar la raó i va aprovar deixar-ho damunt la taula.

I què ha fet el PSOE des d’aleshores? Absolutament res, llevat de criticar sense fonament.

Van tornar al Ple de maig amb el mateix document. El mateix. Un copia i apega. Sense nous informes. Sense avaluació de riscos psicosocials. Sense aclarir els dubtes. Sense intentar construir un consens real.

Això sí, pretenien que s’aprovara per la urgència de la qüestió.

Tan urgent era que van avisar l’oposició el dia anterior.

Tan urgent era que no van tindre temps de corregir ni una sola coma.

Tan urgent era que van portar exactament el mateix que ja havia sigut rebutjat.

El més cridaner és la dependència política que demostra el govern municipal respecte d’eixos grups de pressió. L’argument del PSOE és sempre el mateix: que els representants sindicals hi estan d’acord.

Li pregunte al PSOE si qualsevol decisió queda supeditada a obtindre prèviament l’aprovació d’alguns sindicats.

Perquè aleshores la pregunta és inevitable: qui governa aquest Ajuntament?

Però si l’actuació del PSOE resulta preocupant, la del Partit Popular és directament decebedora.

En el Ple van votar en contra de la urgència. Van dir que compartien la necessitat de comptar amb més informes. Van dir que calia aclarir dubtes. Van dir que era necessari treballar sobre la proposta.

Molt bé. Aleshores, per què han desaparegut quan calia actuar?

Per a sol·licitar l’informe (que com a oposició tenim tot el dret de demanar) que podria desbloquejar aquesta situació necessitem un terç de la corporació.

Les signatures de Som Ibi estan estampades en el document i registrades, però Som Ibi no té força suficient per a arribar a una tercera part dels vots. Fan falta únicament dues signatures més dels nou regidors del PP.

Dues signatures. Només dues. I no han volgut posar-les.

El PP continua dient públicament que fan falta més informes, però es nega a facilitar els mecanismes per a obtindre’ls. És a dir, defensen una cosa de cara als veïns i fan la contrària quan arriba el moment de demostrar-ho.

I això només deixa dues opcions: o no creuen realment en allò que diuen o, per estratègia electoral, han cedit a les mateixes pressions que condicionen el PSOE.

Al final, uns governen i altres fan oposició, però quan apareixen els lobbies tots dos acaben actuant d’una manera sorprenentment semblant.

Per això és tan important que existisquen forces polítiques independents.

Des de Som Ibi continuarem exigint transparència, continuarem denunciant els interessos particulars i els pactes de despatx que intenten condicionar la política municipal i continuarem defensant que les decisions es prenguen pensant en tots els treballadors i en tots els veïns.

Perquè si el bipartidisme continua mirant més als grups de pressió que a la ciutadania, algú haurà de continuar dient en veu alta allò que molts pensen en silenci.