La vaga indefinida del professorat valencià continua marcant el final del curs escolar als centres educatius del País Valencià i també a la Foia de Castalla, on les mobilitzacions del col·lectiu docent s’han intensificat durant les últimes setmanes i ja han provocat la dimissió dels equips directius de l’IES La Creueta d’Onil i dels centres castelluts CEIP La Llauria i IES Enric Valor. El dilluns 25 de maig, la Plaça Major d’Onil va acollir una nova concentració en defensa de l’educació pública mentre les negociacions entre la Conselleria d’Educació i els sindicats docents STEPV, CCOO, UGT, ANPE i CSIF continuaven obertes. Tot això després que ANPE i CSIF firmaren este dilluns un acord salarial amb Educació al marge de la resta d’organitzacions presents en les negociacions, una decisió que ha evidenciat el trencament de la unitat sindical en plena vaga. En el moment de tancar este reportatge, el dijous 28 de maig, la vaga indefinida continuava activa després que la majoria sindical rebutjara l’última proposta d’Educació, que considera insuficient en matèria de ràtios i salaris.
Seguiment de la vaga
A Onil, el conflicte s’ha traduït en una mobilització sostinguda dins de IES La Creueta, on el seguiment de la vaga està sent especialment visible. Segons explica la directora del centre, Mercedes Mira Reig, entre un 15 i un 20% del professorat no s’ha reincorporat a les aules des de l’inici de la convocatòria indefinida, fa ja tres setmanes. A esta xifra se suma un seguiment diari que habitualment oscil·la entre el 25 i el 30% de la plantilla docent i que, en les jornades de concentracions i negociacions a Alacant o València, ha arribat al 50%.
Dimissió en bloc
La situació ha desembocat també en una decisió excepcional: la dimissió en bloc de tot l’equip directiu del centre. La directora, el vicedirector, el secretari, els caps d’estudis i els coordinadors d’ESO i Formació Professional han presentat la seua renúncia als càrrecs com a mesura de pressió davant la Conselleria. Tot i això, la dimissió encara no s’ha fet efectiva administrativament perquè Direcció Territorial encara no ha comunicat oficialment el cessament. A la pràctica, això implica que l’equip continua exercint les seues funcions mentre espera una resolució. Segons explica Mira, serà la mateixa Administració qui haurà de designar una nova direcció, bé entre docents del mateix centre o bé amb una persona externa. Mentrestant, el claustre del centre ja ha pres una decisió conjunta: cap docent acceptarà voluntàriament assumir el càrrec si el nomenament arriba imposat directament per Conselleria.
Manca d’infraestructures
“Hi ha una sensació de desgast molt gran”, trasllada la directora durant l’entrevista. Un cansament que, assegura, no respon únicament a la qüestió salarial, sinó a una acumulació de problemes que el professorat considera enquistats des de fa anys.
Una de les principals reivindicacions del centre és la manca d’infraestructures. L’institut reclama des de fa temps un nou edifici per a albergar els cicles formatius. Segons explica la directora, el projecte està aprovat dins del pla Edificant, amb una dotació de 4,5 milions d’euros, però continua sense partida pressupostària assignada per a executar-lo.
La situació afecta especialment la Formació Professional. El centre ha perdut un dels grups del cicle formatiu de grau mitjà de Guia en el Medi Natural i de Temps Lliure, fet que ha reduït l’oferta a un únic grup de 30 places. Des del centre asseguren que la demanda continua sent molt superior a la capacitat actual.
Les reivindicacions també posen el focus en les ràtios i l’atenció a la diversitat. A IES La Creueta, els tres grups de primer d’ESO es troben pràcticament al límit d’alumnes per aula. A això s’afegeix, segons la direcció, l’arribada constant d’alumnat nouvingut i estudiants amb necessitats de reforç educatiu procedents de Primària.
Recursos insuficients
La directora denuncia que els recursos per a gestionar esta realitat són insuficients. En el cas de l’alumnat estranger que arriba sense dominar les llengües vehiculars, el reforç lingüístic acaba depenent sovint de la voluntat del professorat. “S’organitza com es pot”, resumeix. Segons explica, són els mateixos docents qui, aprofitant les hores de permanència al centre, assumeixen de manera voluntària estes tasques de suport.
Retallada d’hores docents
La situació es repeteix amb altres recursos especialitzats. El centre no ha disposat enguany d’hores d’Audició i Llenguatge i, per al pròxim curs, la Conselleria només ha concedit tres hores setmanals d’esta especialitat. La direcció havia sol·licitat reforçar el centre amb personal de Pedagogia Terapèutica, però la petició no ha prosperat. Mira qüestiona fins i tot la viabilitat pràctica de la mesura: “Quin docent interí acceptarà una plaça de només tres hores?”.
Segons denuncia, esta situació se suma a una retallada global de 36 hores lectives per al pròxim curs, una reducció que es traduirà, aproximadament, en dos professors menys dins de la plantilla docent.
Enmig del conflicte educatiu, una de les últimes mesures de pressió plantejades pel professorat ha sigut la possibilitat de no participar en la constitució dels tribunals de la PAU ni corregir els exàmens de Selectivitat, previstos del 2 al 4 de juny a les cinc universitats públiques valencianes.
En els últims dies, de fet, s’ha constituït una assemblea formada per 250 docents correctors que estudia no presentar-se a la constitució dels tribunals, presentar una renúncia en bloc o impulsar noves mesures de pressió relacionades amb el procés de correcció.
Des d’esta assemblea, a més, s’ha criticat “el silenci” i la “escassa solidaritat” de les universitats públiques valencianes amb el conflicte docent.
Precisament, en el cas d’Onil, dos professors de IES La Creueta estan convocats per a participar en els tribunals de la PAU, entre ells la mateixa directora del centre. Mercedes Mira considera que l’abast real de la protesta dependrà també del posicionament de les universitats, ja que, segons explica, en cas que part del professorat de Secundària renuncie finalment a corregir les proves, les universitats podrien recórrer a professorat propi o a personal suplent per a garantir tant la constitució dels tribunals com la correcció dels exàmens.
