per José Luis Fernández Rodrigo, periodista
La democràcia té tanta generositat que tolera fins i tot els qui l’ataquen i volen acabar-hi. Massa magnànima? El retorn de Trump al poder al país més poderós del planeta -per més que la Xina sigui la fàbrica del món, en molts dels seus negocis té soci ianqui- no beneficia ningú, amb independència d’ideologies. Bé, a ningú, a ningú… A una oligarquia econòmica que pensa en el compte de resultats passant per sobre de qui sigui, i en aquesta tropa estem la resta de mortals. Per una vegada he estat dacord al cent per cent amb Aznar. Tots dos vam tenir la mateixa reflexió en veure el triomf del botarat agitador de colpistes: una mala notícia, que torni a governar algú que qüestiona el sistema 
democràtic.
Perquè una cosa és el debat d’idees polítiques entre potenciar un sistema públic de salut o derivar més l’assistència a companyies privades; entre edificar habitatge públic o confiar que les promotores van
propiciar un mercat equilibrat sense especulació, etcètera. I una altra dimensió nova l’aporten Trump i els seus afins -quina casualitat- la ultradreta a banda i banda de l’Atlàntic. Els negacionistes del canvi climàtic. Només per aquest cerrilisme antiecologista ja no valen la pena. La nostra supervivència com a espècie animal que som està en joc i aquests tarugos segueixen en els seus tretze. Això, a llarg termini, perquè en el dia a dia ja hem vist Trump qüestionar els resultats electorals… quan va perdre, és clar. Ara ha indultat el del casc de bisó i la recua de patans que van intentar l’assalt al Capitoli. Allò que tota la vida s’ha dit trencar la baralla. Com aquells del Gloriós Alçament del 36 als quals idolatra Abascal, l’únic espanyol convidat al guateque de benvinguda del president dels Estats Units. Uns nazionals que igualment van trencar la baralla. Llàstima que la democràcia no es protegeixi a si mateixa amb lleis davant els qui anhelen destruir-la, igual que sí que hi ha normes que prohibeixen l’apologia del terrorisme i la violència. Fins i tot tenim tipificat el delicte d’odi… encara que es vigila poc, només caldria fer una ullada a X, aquell pou dels desfogaments, les soflames i els bulls -quina casualitat també- d’ultradreta. I d’un amiguet de l’ànima -per ara- de Trump, l’abusó de neteja Elon Musk.
