Lara Ayala, regidora de Som Ibi
El passat dimecres 11 de novembre vam viure una jornada de mobilització que demostra que la preocupació per l’habitatge i les condicions de vida de la gent treballadora és cada vegada més gran. La vaga general va tindre una gran acollida arreu de l’Estat. València i Alacant es van omplir de gom a gom, amb milers de persones al carrer reclamant que viure dignament no siga un privilegi.
A Ibi també vam tindre una jornada molt significativa. Durant tot el matí, la mobilització organitzada pel Sindicat d’Habitatge d’Ibi va demostrar que al nostre poble hi ha molta gent disposada a organitzar-se i plantar cara a una situació que cada vegada és més difícil. És especialment il·lusionant veure la gran tasca que estan fent i comprovar que cada dia són més les persones que se sumen a aquesta lluita. Des d’ací, tot el meu reconeixement i suport.
Perquè l’habitatge ja no és un problema exclusiu de les grans capitals. Com vaig dir al ple municipal, no pot ser que a Ibi s’estiguen pagant 450 euros per una habitació en un pis compartit. És una realitat que ja tenim ací i que hem de frenar amb polítiques valentes.
Al mateix ple, PP i Vox van votar en contra de la nostra moció per a frenar l’especulació immobiliària i l’activitat dels fons voltor. I jo els torne a fer una pregunta: quan un veí o una veïna vos pare pel carrer i vos diga que no pot permetre’s un lloguer digne, o que se li’n va el 70% del sou a pagar-lo, amb quina cara el mirareu? A mi se’m cauria la cara de vergonya si no em posicionara al costat de la gent del meu poble, de les persones que pateixen cada mes aquesta comercialització d’un dret fonamental.
També lamentem que el mateix dia de la vaga no es desconvocaren les comissions informatives municipals. Unes comissions convocades després de tindre coneixement de la vaga general, a les quals ni PP, ni PSOE ni Vox s’hi van oposar. Només Som Ibi va reivindicar que aquell era un dia per a estar al carrer, al costat de la gent.
I em preocupa especialment què pot passar si PP i Vox arriben a governar. Dos partits que ja han bloquejat reformes necessàries per a posar fre a l’especulació immobiliària i protegir el dret a l’habitatge. Si aquestes polítiques continuen, les conseqüències per a la classe treballadora poden ser encara més devastadores. I mentre això passa, el PP i Vox d’Ibi continuen donant suport a aquestes decisions. No podem mirar cap a un altre costat davant d’una situació que afecta directament els nostres veïns i veïnes.
Ara comença una nova etapa política i ens juguem molt. No podem normalitzar que l’habitatge siga un negoci a costa de les necessitats de les persones. Cal posar la vida al centre, defensar els serveis públics i garantir que ningú haja de destinar quasi tot el seu salari a tindre un sostre. El 29N ens juguem molt.
Però encara hi ha esperança. La jornada de l’11 de novembre ens deixa un missatge clar: quan la gent s’organitza, es mobilitza i alça la veu, les coses poden començar a canviar. I aquesta lluita també es guanya des dels nostres pobles.
