L’Ajuntament de Castalla ha aprovat este mes d’abril els pressupostos municipals per a 2026. El ple extraordinari celebrat esta setmana ha donat llum verda inicial a uns comptes que, segons va recordar l’oposició durant el debat, haurien d’haver-se tramitat abans del 15 d’octubre de 2025 per a garantir la seua aprovació definitiva abans de final d’any. El retard ha obligat el consistori a funcionar durant els primers mesos de l’exercici amb el pressupost prorrogat, una circumstància que pot condicionar l’accés a subvencions.
10,5 milions d’euros
Els comptes ascendeixen a 10,5 milions d’euros, una xifra que suposa una reducció del 10,54% respecte a l’exercici anterior (11,7), amb una caiguda de més d’1,2 milions. La reducció, però, no respon —segons l’equip de govern— a una retallada directa, sinó a un canvi en la composició dels ingressos. La regidora d’Hisenda, Raquel Garcia, ho va concretar durant la seua intervenció: “Estem parlant del projecte PERTE, subvencionat amb 1.100.933 euros, que formava part del pressupost de 2025. I també de les transferències per a Serveis Socials, com el contracte programa de 482.847 euros, que ja estan incorporades al pressupost prorrogat i, per tant, no s’han inclòs en este pressupost”.
Amb esta base, els comptes mantenen l’equilibri entre ingressos i despeses i projecten una imatge de sanejament financer, sense pràcticament deute. Però és en el detall dels capítols on es defineix el seu abast real.
Despesa corrent 5 milions
El gruix del pressupost recau, una vegada més, en la despesa corrent. El capítol 2, destinat a béns i serveis, concentra 4,76 milions d’euros —quasi la meitat del pressupost— i creix un 7,7%. L’increment apunta a una aposta per garantir el funcionament ordinari: neteja, manteniment i serveis tècnics absorbeixen més recursos en un any en què l’activitat inversora queda en segon pla. En paral·lel, el capítol de personal baixa de manera notable. Amb 3,96 milions d’euros, es redueix un 15,77%, en part per l’absència d’aquell finançament extern que en 2025 sostenia part de la plantilla vinculada a programes concrets. El resultat és un pes menor del capítol 1 dins del conjunt del pressupost i una estructura més orientada al manteniment que a l’expansió.
62.176 € a inversions
On el contrast és més evident és en les inversions. El pressupost inicial reserva només 62.176 euros per a inversions reals, una xifra pràcticament simbòlica si es compara amb exercicis anteriors. L’equip de govern confia que esta partida cresca al llarg de l’any amb l’arribada de noves subvencions, però la previsió inicial situa l’acció inversora en mínims. Pel costat dels ingressos, el pressupost es sosté sobre una base estable però amb alguns moviments significatius. Els impostos directes —IBI, vehicles o activitats econòmiques— es mantenen com a principal font, tot i una lleugera caiguda. En canvi, els impostos indirectes, vinculats sobretot a la construcció, augmenten amb força, més d’un 35%, en una evolució que apunta a una certa reactivació urbanística. Les taxes i preus públics continuen tenint un pes rellevant, amb especial incidència de serveis com la recollida de residus.
Un remanent de 8,5 milions
L’oposició va centrar les seues crítiques en la falta d’execució dels comptes municipals i en el retard en la seua aprovació. Des de Vox es va advertir que el pressupost “s’ha convertit en un tràmit que després no es compleix”, amb prop de sis milions d’euros sense executar en exercicis anteriors, i un romanent de tresoreria que supera els 8,5 milions, l’equivalent al 75% d’un pressupost anual. També es va qüestionar la capacitat de gestió de l’equip de govern, assenyalant la congelació de la plantilla —amb 87 places sense variació— i la baixa dotació inicial per a inversions. En una línia similar, el grup socialista va incidir en el retard en la tramitació dels comptes i en la necessitat de reforçar els recursos humans per a evitar colls de botella en l’administració municipal.
Compromís també va justificar el seu vot en contra en una qüestió de prioritats, assenyalant una “desproporció” entre partides com el foment de l’ocupació —amb 3.000 euros— o les biblioteques —5.000— davant de la despesa en festes, que supera els 180.000 euros. L’alcalde, Jesús López, va replicar que el pressupost global de cultura ha augmentat fins als 272.822 euros i que, si és necessari, es poden reforçar partides com la de biblioteques al llarg de l’exercici. Els comptes van tirar avant amb els vots del PP, el vot en contra de tota l’oposició a excepció de les dues abstencions de Ciutadans.
