L’Acadèmia Valenciana de la Llengua organitza cada any, en especial al voltant del 20 de novembre aniversari de la primera edició de Tirant lo Blanch, 1490, un conjunt d’activitats sobre un escriptor valencià que haja mort almenys deu anys abans i el Ple de l’AVL va decidir que el 2023 siguen els escriptors valencians de l’exili
A través de publicacions periòdiques, llibres o correspondència, l’ens estatutari reivindica els escriptors represaliats que van haver d’abandonar el país, van continuar la seua producció intel.lectual a l’estranger i van mantindre el valencià en la seua producció durant l’exili.
L’exposició itinerant Escriptors valencians de l’exili, coordinada per Josep Palomero i dissenyada per l’estudi Espirelius, està formada per dotze panells que expliquen la tragèdia que va afectar els milers i milers de ciutadans que van haver d’abandonar el país en busca d’asil per por de la repressió subsegüent al desenllaç de la Guerra Civil de 1936-1939 i el 9 de febrer arriba a Castalla, de la mà de la Biblioteca municipal. La mostra es podrà vore fins al 16 de febrer en la Casa de Cultura.
En l’exposició es destaquen autors que abans de l’emigració s’havien identificat amb el valencianisme, com Francesc Alcalà Llorente, Marí Civera, Àlvar Pascual-Leone, Artur Perucho Badia, Josep Castanyer, Angelí Castanyer, Emili Gómez Nadal, Gaetà Huguet Segarra, Francesc Puig Espert i Eduard Buïl Navarro, així com els periodistes Juli Just Gimeno i Carles Esplà Rizo.
També es tenen en compte els escriptors valencians que habitualment van publicar en castellà, com Max Aub, Juan Gil-Albert, Virgilio Botella Pastor, Bernardo Clariana, Juan Chabás, José Ricardo Morales, Pascual Pla i Beltrán, Ricardo Bastid Peris, Ricardo Orozco Muñoz i Vicente Llorens Castillo.