Per Faina L. Vicedo Bethencourt, graduada en Filosofia
En poc més de dos mesos diverses organitzacions, entre les quals es troba IBIAE, han posat de manifest la preocupació sobre la manca de relleu de mà d’obra qualificada en el sector de matriceria. Raó per la qual IBIAE va fer un estudi amb més de 60 empreses per a analitzar-ne les debilitats i fortaleses. I clar, una de les febleses és la falta de personal qualificat. Darrerament, es van posar sobre la taula les conclusions de l’anàlisi en un encontre entre COEVAL, FEDAC i IBIAE sobre aquest mateix tema. Un dels punts al qual s’arribà és que “els joves no troben aquesta professió atractiva” i que el que cal és “desterrar el mite de què el taller és sinònim d’embrutar-se de greix”. Ara bé, tot i que sembla molt interessant l’anàlisi que se n’ha fet, hi ha silencis que tal vegada caldria omplir.
Per una banda, es trasllada el pes de la problemàtica sobre l’absència de relleu generacional al fet que els joves no pensen que aquesta professió és atractiva perquè tenen una imatge d’aquesta feina com una molt bruta. En aquest sentit, aquesta explicació sembla prou simplista i una manera d’evitar anar a l’arrel de factors que generen aquesta problemàtica. Per exemple, caldria preguntar sobre les condicions laborals d’aquesta professió. Quins són els horaris laborals? Permeten una conciliació familiar real o tindre un temps d’oci de qualitat? Hi existeix la possibilitat de creixement i desenvolupament laboral? Quin és el sou i la millora de salari? Quines són les garanties per a evitar riscos laborals? Clarament, aquesta professió és fonamental i essencial al nostre poble, però de res serveix lloar la classe treballadora amb paraules, ja que el que compta, al cap i a la fi, són les condicions materials que s’ofereixen. Per això, l’anàlisi d’aquesta situació també hauria de passar per una autocrítica profunda de les condicions laborals que es donen a la nostra localitat i que, probablement, estan fent que una professió tan arrelada a la nostra terra estiga perdent atractiu al llarg de generacions.
Per una altra banda, existeix un silenci sobre aquest tema. On estan les dones matriceres? És a dir, en un nucli urbà amb un teixit industrial fort i on se suposa que existeix l’ambició de garantir la igualtat d’oportunitats entre sexes, per què no s’impulsa i es motiva les dones a formar-se i a accedir-hi per a poder tindre un lloc qualificat i de rellevància com és el de la matriceria? Estudis han demostrat que la tria de professions no ve determinada pel sexe que tinguem, sinó que aquesta elecció depén dels referents i del que el nostre entorn ens haja fet creure que podem fer. Si a Ibi no existeixen més dones matriceres probablement siga tant per les condicions laborals com per la falta de promoció de les dones dins d’aquesta professió. Si una de les solucions per a la falta de personal d’aquest sector és desmitificar als joves que el taller és un lloc brut ple de greix, potser una altra també siga acabar amb la idea que la matriceria és cosa d’homes únicament.