Un equip multidisciplinari liderat pel biòleg i inspector d’Educació David Vento ha descobert a la província d’Alacant un conjunt de fòssils excepcional que aporta llum sobre la vida fa més de 220 milions d’anys, durant el Triàsic Superior.
Les troballes s’han produït en afloraments rocosos d’Elx (Vallongues), Tibi, Agost i Biar, una zona poc estudiada fins ara en termes paleontològics, segons informa El Español.
Entre les restes localitzades destaquen dents i escames de rèptils arcosauriformes, esquelets de peixos pulmonats i taurons d’aigua dolça, així com flora fòssil, (falagueres, gimnospermes o equisets) en un estat de conservació notable. També s’han identificat copròlits (excrements fossilitzats) i troncs de més d’un metre de longitud amb marques de mossegades d’insectes a les fulles.
Una de les troballes més rellevants és una mostra d’ambre procedent del període Carniense, quan el planeta va experimentar un canvi climàtic global conegut com a Esdeveniment Pluvial Carniense, caracteritzat per pluges continuades durant més d’un milió d’anys.
Aquest fenomen va transformar els ecosistemes i va afavorir l’aparició de noves espècies. L’entorn geològic d’estes troballes correspon a una antiga plana al·luvial subtropical propera a la mar de Tetis, amb llacs i rius, cosa que va afavorir la fossilització. Encara que no s’hi han trobat dinosaures pròpiament dits, sí que han aparegut restes d’arcosaures, grup que inclou els seus avantpassats.
El projecte ha rebut recentment autorització per part de la Direcció General de Patrimoni Cultural per continuar les excavacions durant els pròxims dos anys.
No obstant això, s’enfronta a importants limitacions econòmiques, ja que es desenvolupa sense finançament institucional. En ell col·laboren investigadors del CSIC i universitats com les d’Alacant, Granada i València.
David Vento subratlla el potencial d’estos jaciments per convertir la província d’Alacant en un referent internacional en l’estudi del Mesozoic.
“Este treball ompli un buit científic i posa en valor el nostre territori com a enclavament clau en la paleontologia mundial”, conclou.