Poques tradicions contenen tanta càrrega simbòlica com una falla. Però quan el monument es planta lluny del Cap i Casal, en el cor de la Foia de Castalla, i commemora no sols la festivitat d’un patró, sinó la memòria d’una comunitat resilient, el foc transcendeix l’espectacle i esdevé llenguatge d’identitat. Onil celebra enguany el 20é aniversari de la seua actual etapa fallera, una efemèride que rescata una història iniciada en 1935, apagada per la guerra i revifada tres voltes pel seu poble. “Fem vint anys de la tercera etapa de la falla”, explica José Luis Sanchís, membre de la Junta Directiva de la Colla Colivenca Falla de Sant Jaume i responsable d’Art de Foc, l’empresa local encarregada de fer els monuments. Però Sanchís no només n’és un pilar actual: és el motor de la seua renaixença. Amb experiència en la construcció d’estructures falleres, i mogut per la passió pel treball artesà, a mitjan anys noranta començà a alçar falles al seu camp, com a expressió creativa personal. Aquelles primeres fogueres fetes a mà, lluny del poble, sembraren una idea que prompte germinaria. L’alcaldessa de llavors, Mercedes Mira, en veure el seu entusiasme, li plantejà portar aquell ritual al carrer: “Em va dir: que per què no la plantes al poble l’any següent”, recorda. Així, el 2005, la falla tornava a plantar-se al carrer Sant Jaume d’Onil, donant inici a l’etapa actual.
Primer monument: any 1935
Segons la tesi de Joan V. Ramírez i Boscà, la primera falla d’Onil es va plantar el 1935 a la Plaça de la Font, en plena Segona República, com una iniciativa espontània del veïnat. La idea va partir de dos xiquets: Eusebio Sempere Juan, de només 12 anys, que anys després esdevindria escultor reconegut i Premi Príncep d’Astúries de les Arts, i Francisco Pastor Pardines, conegut com “Paquito Sunsioneta”, de 14 anys. El pare de Paquito, fuster de professió, es va encarregar de construir l’armadura del monument, una barraca valenciana. Els ninots de cartó foren cedits per la fàbrica de nines del tio Pepe “Caravaca”, un empresari local del sector jogueter, i els vestits dels ninots van ser cosits per la tia Amàlia “la Conilla”, una veïna coneguda per la seua habilitat amb la costura.
Finançament popular
El finançament fou igualment popular: cada diumenge, els xiquets recorrien els carrers arreplegant diners entre el veïnat, que dipositaven en mans de la “Tia Maria Chimo” fins aconseguir prou per plantar-la. El monument, una senzilla barraca valenciana, es va cremar el 25 de juliol de 1935 amb acompanyament de la Banda de Música d’Onil, que interpretà l’himne Les Fogueres de Sant Chuan, del compositor Lluís Torregrosa García. També es va nomenar una representant festiva: Amparito, una xiqueta d’Alacant que estiuejava a Onil i que, gràcies al suport econòmic de la seua família, va ser escollida com a “Miss”, un paper similar al de fallera major. La van acompanyar com a dames d’honor Asunción Pastor Pardines “Sunsioniu”, germana de Francisco, un dels impulsors de la falla, i Teresa Bernabeu “Teresa la d’Amalieta”.
Després, la guerra va truncar una segona falla prevista per a 1936. Amb la postguerra, però, la tradició rebrotà: “En les 40-50 van estar ahir uns 10 o 12 anys plantant falla”, explica Sanchís, fins que l’estiueig a les casetes i la industrialització del poble acabaren apagant-la de nou. La tercera i actual etapa començà el 2005, amb una primera falla al carrer Sant Jaume, emplaçament simbòlic per ser el patró local i per acollir una fornícula amb la seua imatge.
Renaixença de la festa actual
Actualment, la comissió està formada per unes 50 persones, entre adults i xiquets, que mantenen viva la festa. Enguany s’estrenarà la peça La Falla de Sant Jaume d’Onil, composta per Javier Ureña per commemorar el 20é aniversari. El monument serà “un guinyo a totes les falles que s’han plantat en aquests últims 20 anys”, amb homenatge a Eusebio Sempere, assenyala José Luis.
Des del 30 de novembre de 2016, les Falles de València estan inscrites com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i com a part de la xarxa fallera valenciana, les falles d’Onil estan adherides a aquest reconeixement.
Aquest any, la falla ha estat representada per Esther Collado com a fallera major, i també ho ha estat Carlota Collado, que es converteix en la primera fallera major infantil de la història de la falla —una figura que fins ara no existia—. Un tancament simbòlic i emocionant per a un any que conjuga memòria i tradició.
Les tres representants de la Falla de 1935: Asunción Pastor ‘Sunsioniu’, Amparito (Miss) i ‘Teresa d’Amalieta’. Al fons, part de la Falla i entre la xicalla, Eusebiet Sempere
Foto d’arxiu datada als anys 40, on es veu una dona i, possiblement, la que podria ser la seua filla
L’últim tango a París», lema de la Falla Sant Jaume d’Onil de 2024, obra d’ArtdeFoc