La reparcel·lació forçosa del projecte d’urbanització del sector IV de Finca Terol contempla dotze parcel·les qualificades com d’edificació agrupada (EDA), on es podran construir els bungalous característics.
Es tracta d’una previsió que genera molts dubtes i recels entre alguns propietaris, i que se suma al malestar que ja està provocant el procés d’urbanització a causa de les elevades càrregues urbanístiques que hauran de desemborsar els parcel·listes.
La reparcel·lació de Finca Terol es basa en el sòl aportat per cada propietari i els drets urbanístics que li corresponen, amb l’objectiu de distribuir equitativament els beneficis i les càrregues de la urbanització.
L’Ajuntament explica que alguns titulars, propietaris de grans finques matrius que mai no van arribar a dividir-se ni edificar-se, acumulen drets que no es poden materialitzar únicament mitjançant parcel·les d’habitatge unifamiliar. Per això es necessitarien uns 170.575 metres quadrats, davant dels 36.395 disponibles, fet que suposa un dèficit de 134.180 metres quadrats, equivalent a unes 150 parcel·les.
Per resoldre aquesta diferència, el Pla Parcial aprovat el 2020 preveu concentrar aquests drets en dotze parcel·les d’edificació agrupada (EDA). Segons el Consistori, aquesta solució evita haver d’afectar parcel·les unifamiliars ja existents. Les EDA representen el 3’95% del sòl edificable del sector, davant del 94’48% destinat a habitatges unifamiliars aïllats, i nou de les dotze parcel·les s’ubiquen a la zona H, on actualment no hi ha habitatges.
Veïns afectats
Tot i això, l’encaix d’una illa de bungalows a la zona D afecta directament dues parcel·les, D8 i D9, i indirectament tota una illa del sector D (amb més incidència entre la D4 i la D9), sobre parcel·les i habitatges preexistents a l’aprovació del Pla Parcial.
Per a Diego Peña, un dels veïns afectats, «el desenvolupament i la transformació urbana haurien de ser sinònims de progrés, equitat i respecte a la legalitat vigent. No obstant això, el projecte de reparcel·lació forçosa impulsat per l’Ajuntament s’ha convertit en un autèntic malson tècnic i patrimonial per als veïns de la denominada zona D. Lluny de garantir un repartiment en greus arbitrarietats que amenacen l’economia familiar i la seguretat dels habitatges.
Segons Peña, un dels aspectes més desoladors que revela l’expedient urbanístic municipal és “l’aberració geomètrica projectada sobre parcel·les històriques”. En el cas de la finca originària D-006, de la qual n’és titular, l’Administració ha traçat un límit que travessa, literalment, pel mitjà l’edificació principal del propietari, dividint la seva llar en dues parcel·les de resultat diferents (la D-06r i la nD-04).
Aquesta decisió tècnica, afegeix, no només vulnera el compromís històric i legal de respectar les edificacions en vies de consolidació i la parcel·lació existent, sinó que imposa a la propietat una flagrant sagnia i “destrucció econòmica”, ja que per poder conservar o regularitzar legalment casa seva, els afectats es veuen abocats a costejar i tramitar posteriorment l’agrupació de les dues. Un tràmit que el propi projecte va haver d’evitar situant l’habitatge dins un sol terreny.
Per si no n’hi hagués prou, indica, “en adjudicar-se com a finques independents, però del mateix propietari, es tanca la porta que una d’elles pugui ser alienada a tercers, és a dir, venuda, sense destruir casa seva, cosa que aprofundeix el perjudici econòmic”.
Tot i això, per a Diego Peña l’aspecte més desproporcionat del pla rau en la gestió de les demolicions. El traçat del projecte no només omet valorar i indemnitzar construccions patrimonialitzades com aljubs, murs de contenció o tanques, sinó que fa avançar els nous límits sobre parcel·les confrontants.
L’encaix de la D9, ara com a nD-04, sobre D6, situa el límit sud de la nova parcel·la sobre la propietat veïna (D7), partint en dos l’habitatge dels veïns. A més, «pretenen enderrocar l´habitatge d´un veí sense assumir el cost com a càrrega general de la urbanització, deixant que el perjudici i la tramitació recaiguin sobre l´administrat, una autèntica salvatjada urbanística i una fallida total de la proporcionalitat».
Per als afectats, tot això és molt més sagnant si es té en compte que l’Ajuntament de Tibi disposa de parcel·les suficients (al voltant del centenar) per compensar l’expropiació de la D9 amb una sense necessitat d’encaixar-la destruint des de la D4 a la D7.
«El desenvolupament urbà no es pot construir sobre la ruïna econòmica de les famílies ni sobre la destrucció injustificada dels seus habitatges. L’Administració local té ara la responsabilitat legal i moral de corregir aquest despropòsit abans que el mal als veïns de Tibi sigui irreparable», conclou Diego Peña.
Parcel·les privades i municipals
L’origen de les dotze parcel·les EDA estableix que set corresponen a drets procedents de finques matrius de titularitat privada i cinc a drets de titularitat municipal.
L’Ajuntament subratlla que aquestes parcel·les no es generen detraient drets urbanístics dels propietaris de les parcel·les unifamiliars. En el cas municipal, explica que els drets procedeixen de l’aportació de sòl del propi Ajuntament al projecte, com a propietari d’una finca matriu.
Les parcel·les d’edificació agrupada també participen a les càrregues econòmiques de l’actuació. Les quanties corresponents a cadascuna es poden consultar al Compte de Liquidació Provisional i, per tant, aquestes parcel·les contribueixen a finançar les obres necessàries per completar la urbanització del sector.
Projecte sense aprovar
L’Ajuntament recorda que el Projecte de Reparcel·lació encara no ha estat aprovat definitivament i que actualment es troba en període d’informació pública.
Durant aquest tràmit, els propietaris poden consultar com se n’han calculat els drets, les adjudicacions i les càrregues i presentar les al·legacions que considerin oportunes si detecten algun error o circumstància que hagi de ser tinguda en compte.
«El nostre compromís és explicar les dades amb transparència i atendre cada situació concreta. Per això convidem qualsevol propietari que tingui dubtes a consultar el seu cas directament amb l’Ajuntament i l’Oficina Tècnica», assenyala el Consistori.
L’expedient es pot consultar a l’Ajuntament de Tibi, mentre que l’Oficina Tècnica municipal atén les consultes relacionades amb les parcel·les, les adjudicacions i les quotes durant el període d’informació pública.
