Donald Trump ha tornat a fer de les seves. Ara, en el seu incessant afany de protagonisme i amb la Casa Blanca convertida en el nou camp de joc, s’ha autoproclamat el gran pacificador del conflicte entre Rússia i Ucraïna. Però la seva «pau» té truc: concessions a Putin, menyspreu als ucraïnesos i menyspreu a Europa. És el mateix guió de sempre, un home que no concep el món fora del seu esquema de negocis i poder personal.
La jugada és clara. Trump ha pactat amb Vladímir Putin unes «negociacions immediates» per posar fi a la guerra, però la pau que proposa no és res més que una claudicació ucraïnesa davant les exigències del Kremlin. D’entrada, ja deixa clar que Ucraïna no recuperarà els territoris ocupats, inclosa Crimea, annexionada il·legalment el 2014. Tampoc no contempla la possibilitat que Kyiv entri a l’OTAN, desmuntant així anys de compromisos de Washington i els seus aliats europeus. És a dir, es tanca qualsevol via perquè Ucraïna tingui garanties de seguretat a futur, mentre Rússia es referma al territori conquerit.
Aquesta postura suposa un gir radical pel que fa a la política de Joe Biden i els seus predecessors. L’administració actual, amb tots els seus defectes, ha mantingut almenys la postura que la pau ha de ser negociada per Ucraïna en els seus propis termes. Trump, en canvi, decideix què convé a Kyiv des del seu despatx, com si estigués repartint terrenys en un dels seus camps de golf.
El més indignant és que aquesta “pau” es negocia sense comptar amb Europa. Mentre països com França, Alemanya, Espanya i Polònia insisteixen que qualsevol acord ha d’incloure tant Ucraïna com la UE, Trump ho ignora deliberadament. El seu objectiu no és l’estabilitat global, sinó el xou mediàtic i els possibles guanys que pugui obtenir. I, per descomptat, tot això amb el beneplàcit de Putin, encantat de veure Washington fent passes enrere mentre ell consolida la seva influència.
Des de la cimera de l?OTAN fins a les declaracions d?alts càrrecs europeus, el missatge és clar: no es pot decidir el futur d?Ucraïna sense els ucraïnesos, ni la seguretat del continent sense Europa. Però Trump no escolta. Per ell, la diplomàcia és un mercat, les guerres són oportunitats i els països són simples taulers de la seva partida d’escacs personals.
És vergonyós que el món segueixi ballant-li l’aigua. Un home que actua com un mató de pati de col·legi, que es creu amo de la Casa Blanca com si fos un altre dels seus hotels, segueix dictant les regles de la política internacional. De debò no hi ha ningú que el freni? Que li digui que no, que el món no és la joguina?
Perquè si seguim així, la història es repetirà. I la factura, com sempre, la pagaran: els ucraïnesos, els europeus i tots aquells que creuen en un ordre mundial basat en el dret i no en els capricis d’un empresari amb deliris de grandesa.
