La petició d’Ecologistes a Acció de retirar els sòls de cautxú reciclat dels parcs infantils ha reobert el debat sobre la seguretat d’aquests paviments. Tot i això, la química i especialista en ciència de materials Deborah García Bello qüestiona les conclusions de l’informe difós per l’organització ecologista i considera que no estan recolzades per l’evidència científica disponible. A parer seu, el document interpreta de forma incorrecta alguns resultats i pot generar una alarma injustificada entre les famílies i les administracions públiques.
García Bello insisteix que cal distingir entre l’estudi científic realitzat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), publicat el 2023, i l’informe elaborat recentment per Ecologistes en Acció. «No és un nou estudi», subratlla, sinó un document de quatre pàgines que sol·licita retirar aquests paviments a partir d’arguments que, segons explica, no reflecteixen adequadament els resultats de la investigació científica.
L’estudi del CSIC va analitzar mostres reals de sòls instal·lats en parcs infantils per determinar la presència i la concentració de diferents substàncies potencialment perilloses, entre elles determinats compostos orgànics i metalls.
Segons García Bello, els resultats van indicar que les mostres examinades complien els límits establerts per la normativa vigent. La investigadora també recorda que els autors del treball van recomanar mantenir la vigilància i fer noves anàlisis per comprovar que aquests materials continuen sent segurs.
L’especialista posa l’accent a la diferència entre perill i risc. La presència d’una substància potencialment perillosa no implica necessàriament que hi hagi un risc per a la salut, ja que aquest depèn de factors com ara la concentració i la disponibilitat per entrar en contacte amb l’organisme. Per això, considera fonamental interpretar els resultats atenent criteris científics i no únicament la presència de determinats elements químics.
En aquest sentit, García Bello qüestiona diverses dades i afirmacions recollides a l’informe d’Ecologistes en Acció. Entre altres exemples, assenyala que algunes de les concentracions atribuïdes a determinats metalls no coincideixen, segons la seua anàlisi, amb les recollides a l’estudi del CSIC. També critica que s’utilitzen límits establerts per avaluar la migració de substàncies des de els joguets sense demostrar que aquestes mateixes condicions es produeixin als paviments dels parcs.
Un altre dels aspectes que considera necessari aclarir és la normativa europea relativa al granulat de cautxú reciclat. García Bello explica que les restriccions previstes per a aquest material als camps de gespa artificial no impliquen una prohibició general dels sòls de cautxú dels parcs infantils. La diferència rau en què, mentre el granulat utilitzat com a farcit a la gespa artificial pot dispersar-se i acabar al medi ambient, als paviments infantils el cautxú reciclat roman aglomerat mitjançant resines.
«Diuen que es prohibeix l’ús de granulat de cautxú reciclat en camps de gespa artificial i parcs infantils des del 17 d’octubre de 2031. Això és fals, perquè no hi ha una norma que prohibeixi l’ús d’aquests sòls de cautxú. Sí que hi ha una norma que prohibeix l’ús d’aquest granulat reciclat de pneumàtics, i sí que ens està donant problemes perquè es dispersa”, aclareix la química.
Un material amb avantatges d’accessibilitat i seguretat
Més enllà del debat sobre la composició, l’especialista recorda que la instal·lació d’aquests sòls va respondre a diverses necessitats. Una va ser millorar l’accessibilitat dels parcs infantils, ja que els menors amb mobilitat reduïda, inclosos els que utilitzen cadires de rodes, es poguessin desplaçar per superfícies més adequades que la grava o l’escorça de fusta.
A aquest avantatge se suma la seua capacitat per esmorteir les caigudes. Segons explica García Bello, els estudis comparatius apunten a una incidència més gran de lesions en superfícies de grava o materials similars i, especialment, en paviments durs com el formigó. Per això, defensa que els terres de cautxú ofereixen una solució que combina accessibilitat i protecció durant el joc.
A més, destaca la seua contribució a l’economia circular, ja que permeten aprofitar el cautxú procedent de pneumàtics usats, un material difícil de reciclar a causa de la composició i el procés de vulcanització. Mitjançant la seua trituració i aglomeració, aquest residu es transforma en una superfície funcional que, posteriorment, es recobreix amb cautxú sintètic de diferents colors.
Una crida a la calma
Davant la preocupació que l’informe puga suscitar entre les famílies, García Bello aposta per la prudència i per mantenir els controls científics sobre aquests materials. “Jo els segueixo portant al parc i quan té terra de cautxú estic molt més tranquil·la que no se’m trencaran les dents quan caiguen”, afirma.
La química considera que la solució no passa per retirar de manera generalitzada els paviments instal·lats, sinó per garantir que compleixen la normativa i continuar avaluant-ne la composició. Reconeix que no hi ha risc zero, però insisteix que la seguretat s’ha de valorar comparant els possibles inconvenients i avantatges de cada alternativa.
A parer seu, substituir aquests sòls sense una justificació científica suficient suposaria una despesa econòmica i una nova generació de residus, sense que estigui demostrat que les alternatives disponibles ofereixin millors condicions de seguretat. Per això, el seu missatge a ajuntaments i famílies és clar: mantenir la calma, consultar fonts especialitzades i prendre decisions fonamentades en dades científiques, sense minimitzar els riscos reals ni generar una alarma que, segons ell, no està justificada per l’evidència disponible.
