Per la Generalitat Valenciana
És l’ esforç pressupostari més gran realitzat per una comunitat autònoma a Espanya en tota la història per afrontar les conseqüències d’una catàstrofe natural sense precedents .
La reconstrucció s’ha enfocat cap a tots els àmbits, especialment en la recuperació de les principals infraestructures i comunicacions , així com en la dotació d’ajuts directes per a famílies i empreses .
El Govern valencià ha emprès aquest procés de recuperació a pulmó i exclusivament amb recursos propis després de la negativa de l’ Executiu central a facilitar finançament a fons perdut per costejar la reconstrucció.
La Generalitat Valenciana ha mobilitzat, compromès o gestionat partides per valor de 2.561.699.000 euros entre contractes d’emergència, dotació pressupostària per a ajuts directes i altres actuacions per pal·liar els efectes de les riuades.
Els ciutadans i les empreses afectades han rebut prop de 900 milions d’euros en ajudes directes per a béns de primera necessitat, vehicles sinistrats, lloguer o compra d’habitatges i per mantenir o recuperar els seus negocis.
La Generalitat ha restituït les comunicacions a les zones afectades amb la reparació de les 18 carreteres autonòmiques i la recuperació total de la xarxa de Metrovalència . Tot això en un temps rècord: en només 10 mesos totes les infraestructures van ser recuperades i posades en servei.
El Consell ha actuat amb rapidesa i agilitat per atendre les persones i empreses afectades per la riuada.
Sense haver rebut ni un sol euro de l’Executiu de Pedro Sánchez , i malgrat ser l’ autonomia pitjor finançada del país , la Generalitat ha afrontat en solitari la reconstrucció . Les actuacions han abastat des de la reposició de serveis bàsics fins a la recuperació econòmica i social del territori.
El Consell va crear una estructura inèdita i finalista, la Vicepresidència Segona i Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social , concebuda per planificar i coordinar la reconstrucció de forma rigorosa, tècnica i transversal. Sota la seva direcció es va elaborar el Pla Endavant , que fixa el full de ruta integral de la recuperació amb 340 iniciatives i un sistema de seguiment i governança transparent . També s’ha impulsat el Pla Director d’Anticipació i Reacció davant de Catàstrofes Naturals , que permetrà prevenir i preparar millor la resposta davant de futurs fenòmens extrems.
Tot un esforç sense precedents per part de la Generalitat Valenciana per afrontar les terribles conseqüències materials que la riuada del 29 d’octubre va causar a les comarques valencianes afectades. I tot això en un context en què el Govern valencià segueix sense rebre del Govern central les imprescindibles ajudes a fons perdut per costejar la reconstrucció, cosa que obliga l’administració autonòmica a sufragar la recuperació per mitjà de l’endeutament .
Les pluges i riuades del 29 d’octubre de 2024 van arrasar les comarques de l’Horta Sud, l’Hoya de Bunyol, la Ribera Alta i la Plana d’Utiel-Requena , afectant a una superfície de 562 km² : 229 morts , més de 800.000,00 més de 275.000 treballadors afectats, 33.000 més en ERTE i 34.000 autònoms damnificats.
Estem davant del major esforç pressupostari autonòmic de la història per fer front a la reconstrucció d’un territori devastat per una catàstrofe natural.
L’esforç en educació es va centrar que els 48.000 alumnes afectats reprenguessin les classes abans de Nadal i que, al setembre, tots els estudiants comencessin el curs als seus municipis sense trasllats. A les famílies se’ls van proporcionar ajudes per reposar material escolar i llibres de text .
La sanitat pública va continuar prestant servei presencial allà on va ser possible, amb seguiment telefònic i entrega domiciliària de medicació a pacients crònics. Avui els 57 centres de salut afectats han recuperat la seva activitat.
Els treballadors que van veure interromput la seva feina van rebre una ajuda de 720 euros exempta de tributació , i els autònoms sense empleats van percebre 3.000 euros de la Generalitat.
Totes les mesures executades per la Generalitat es detallen per àrees al final del document.
La Generalitat Valenciana està redefinint la seua estratègia davant de les inundacions , incidint en la prevenció . Per fer-ho, l’administració regional manté reunions amb els municipis de la Comunitat Valenciana per conèixer-ne les necessitats en matèria d’emergència i seguretat.
S’ha elaborat una guia de recomanacions per a ajuntaments davant de fenòmens meteorològics adversos i s’ha posat en marxa la “Campanya Prevenció d’Inundacions” , per actualitzar els procediments d’actuació davant d’emergències.
Així mateix, la Generalitat ha activat una campanya de sensibilització i formació en centres educatius no universitaris sobre prevenció en emergències , que inclou cursos per a professorat i la implantació del Pla de Formació davant d’Emergències de Protecció Civil .
Alhora, la Generalitat implantarà el bessó digital , una eina per simular escenaris de risc davant de fenòmens climàtics extrems que millori la gestió d’emergències i la planificació preventiva .
El Govern valencià també ha encarregat a la Xarxa dUniversitats Valencianes la definició dun marc estratègic per anticipar, prevenir i respondre a desastres naturals i emergències sanitàries. A més, gràcies a un acord amb Avamet , la Generalitat rebrà dades en temps real d’estacions meteorològiques per desenvolupar models predictius i fer un seguiment de l’impacte climàtic.
Finalment, les grans obres estructurals i hidràuliques que prevenen els efectes de les riuades són competència del Govern d’Espanya . La canalització dels barrancs del Poyo i de la Saleta , la construcció de preses a Cheste i Vilamarxant i el Sistema d’Ajuda a la Decisió (SAD) segueixen pendents. Aquest últim, segons el mateix Govern, “ salva vides ”, però encara no ha estat instal·lat per la Confederació del Xúquer , malgrat el cost inferior a mig milió d’euros , mentre s’han gastat més de sis milions en reformes de la seva seu a València.
