Dins aquest atzarós món pel qual transitem, porta alguns com Feijóo a reformular els seus ideals intentant que el seu món penetri en la nostra consciència, però només arriba la seva gosadia és a estendre la seva habitual lletania. Feijóo anima Puigdemont a recolzar-lo en una moció de censura contra Sánchez: Crec que sóc força més fiable. Pensa que aquesta opció amb el compromís de convocar eleccions generals és el que necessitaria Espanya. Però el líder de la dreta no està sol, compta amb el respatller i sospirs heroics de la ultradreta de Vox qui s’ha afanyat a recolzar l’ínclit Feijóo, cosa que faria numèricament el fet que al PP li faltessin res més que aquests desitjats vots de Junts perquè Feijóo arribi d’una punyetera vegada amb la seva punyetera vegada els diputats.
Un grapat de vots per consolidar una espúria aspiració política. I si per fer caure Sánchez Feijóo ha de fer servir qualsevol eina al seu abast, no ho dubtin, ho farà encara que sigui a costa de Puigdemont. El que cal veure, Abascal i Feijóo netejant les sabates de Puigdemont, aquelles mateixes sabates que va embarrar a la seva fugida independentista d’Espanya. Ja no trenquen els independentistes Espanya, aquesta nova aliança a les planes certament destil·la traïció i història. Per això ara Feijóo no dubta a avisar quin xivato al líder separatista malmetent sobre aquesta amnistia que encara no ha aconseguit Puigdemont. Vol demostrar a Puigdemont que Sánchez li ha mentit, mentre que ell no ho fa. Però no li sortirà bé, també vol assenyalar Sánchez com a franquista. I tot per intentar convocar eleccions, però és que això encara no toca. S’imaginen la foto de Feijóo i Puigdemont junts, aquesta mateixa foto és la que criticaven que es pogués produir entre Sánchez i l’independentista. Tot per assolir set vots i desestabilitzar el país quan millor marxa en el seu avenç. Però Feijóo s’equivoca, Espanya no necessita ara cap moció de censura. Lleis o propostes no presenta Feijóo, però el que és una moció de censura, no ho dubtin, així que la pugui ratificar.
Feijóo ha considerat que la seva única oportunitat per poder arribar a La Moncloa és utilitzant la ultradreta, d’aquí aquest el seu llampec de pànic que mostra. El seu estat d’ànim lúgubre és el mateix de sempre des que va abandonar Galícia. Vaja, que la seva realitat no és intel·ligent. El món clareja trufat del mateix afany, però Feijóo a la seva, no fos cas que el rumor de les bones idees polítiques l’arribi i distorsioni aquesta la seva capacitat de parlar molt en negatiu, però sense arribar a fer res. Vol assemblar-se a qualsevol volcà, però no arriba més que a escalfar a tots els acòlits que li veuen com messies. Les cendres són glaçades, i en comptes de foc, fa escassa passió a allò que fa. Potser, per això, és que la seva vida queda mesquina i fosca
