Toñi Martos, amb 54 anys, és l’actual presidenta de la comparsa Algerians. Va assumir el càrrec l’any passat i aquest any finalitza el seu segon període a la directiva. Va exercir aquest lloc fa 25 anys, durant el seu 75è aniversari juntament amb les seves actuals companyes directives. Aquest any han repetit, “vam prometre repetir 25 anys després, i aquí estem una altra vegada”
Ens pot explicar els orígens de la comparsa i com han mantingut vives les tradicions al llarg d’aquests 100 anys? És la més antiga de la localitat?
Sí, és la més antiga, som la centenària. Fa 100 anys, un grup d’amics es van ajuntar per fundar la comparsa, que al principi s’havia d’anomenar comparsa algerians, però a l’hora de brodar la bandera es van equivocar i van escriure Algerians, aleshores com era inviable brodar una bandera nova, ens vam quedar com a comparsa Algerians.
Això va ser el 1924, van desfilar a l’Avís i amb un vestit llogat ia partir d’aquí es van anar canviant els vestits, perquè unes vegades havien de ser més barats, s’havien d’anar emmotllant a la gent que entrava a la comparsa. Si era gent jove, doncs tenien a veure un vestit més econòmic, perquè ja et dic, en principi el 1924 van sortir amb un llogat a l’Avís i després ja se’n van fer un. Al final, el 1960 es va fer un vestit i després el 1971 va canviar pel que teníem fins ara. El 1992 vam fer l’esbós i el 2007 es canvia el de dona per un més actual de noia.
Al llarg d’aquests 100 anys, quins canvis significatius ha experimentat la comparsa?
Els Algerians hem mantingut molt les tradicions, no hi veig canvis significatius. Va faltar un algerià el dia de la Processó i el van enterrar el dia del descans. Aleshores, tots els festers de la comparsa van ser vestits amb el vestit d’Algerians ia partir d’aquell any es fa el tret al cementiri, que és un acte xulíssim, que es fa diumenge al matí i es tiren salves als familiars difunts. I aquest acte es manté i això serà per sempre perquè és un acte preciós. I tota la resta s’ha mantingut.
Podria compartir alguna anècdota significativa de la història de la comparsa?
És curiós que, al principi, quan van començar a sortir a l’Olleta, una esquadra d’Algerians va sortir amb una granera (escombra) i van passar a dir-li l’esquadra de la granera. Després també, guanyem el primer concurs de caporals que es va realitzar al patronat. Hi va haver una reunió de comparses a Villena, en la qual també vam participar ia arrel es va formar la UNDEF. I després una cosa molt curiosa, que a mi m’agrada molt, és que un dels components de la comparsa era el propietari de la hidroelèctrica, aleshores tenien escales molt llargues i vam ser els primers paqueters reals.
És veritat que la primera capitana va ser de la vostra comparsa?
La primera figura femenina que vam tenir els algerians va ser Cop. Capitana va ser en una altra comparsa.
Amb motiu del centenari, quines activitats heu fet ja i quines dureu a terme?
Un cop es van acabar ja les festes de l’any passat, vam començar amb la creua del centenari i vam fer un carnaval al soc com a novetat. Després s’ha fet un concert espectacular al teatre. Després vam fer l’acte de reconeixement de càrrecs festers algerians a la Casa Cultura. Organitzem el Dia Algerià, però aquest any ho hem fet una mica més especial, per ser el centenari. En diem el ‘Xupinazo algerià’, perquè coincidia amb el 6 de juliol de les festes de Sant Fermí. A més, a l’ermita de Sant Vicenç vam fer una exposició amb motiu de la celebració del centenari de la seva fundació. La mostra recorre la història de la comparsa degana de les festes de Moros i Cristians d’Ibi, a través de fotografies, vestits i objectes que n’identifiquen la trajectòria.
Al Teatre Río es va celebrar un concert de marxes festeres que va estar interpretat per la banda oficial de la comparsa, la Unió Musical Llanera de Ranes i, durant el transcurs del mateix, es van lliurar sengles regals a ambdues entitats.
Ara ens queda el sainet, que ho estan preparant components dels Algerians. Com que no hi va haver obres candidates al concurs de sainets que convoca la Comissió, la comparsa va decidir presentar-se i representar l’obra que estàvem assajant.
I després ja, ens centrarem en les festes i sobretot en l’Entrada, que serà molt especial, perquè sortiran abanderades i capitans del centenari; serà una Entrada molt especial per a nosaltres. Oh, ja em poso ximple! de pensar-ho.
Quins són els principals desafiaments a què s’enfronta la comparsa avui dia per mantenir les seves tradicions?
Avui dia ho tenim molt difícil. Nosaltres no tenim local social o soc propi. Estem pagant lloguer d’un soc que realment no és el millor, perquè estem en un primer pis, cal pujar escales, hi ha gent gran i la gent jove prefereix quedar-se avall al carrer. Tot i així, estem veient de comprar perquè la ubicació com a tal ens agrada. Això sí, costa molts diners. Què passa? Que tenim moltíssima gent jove. No podem pujar la quota, et diria que el 80% de la comparsa és gent jove.
Aquí sí que és veritat que l’Ajuntament ens hauria de donar un cop de mà i buscar una ubicació per a tothom. És clar que hi ha comparses que ja tenen el seu lloc i no es mouran.
Un altre desafiament seria que hem de tornar una mica als orígens del que és la festa. Ara ja hem tret una missa. Si les festes es fan en honor a la Verge, no podem treure actes religiosos.
Es va fer una reunió entre totes les comparses i es va decidir que a les festes sobrava una missa. Cosa que, lògicament, als capellans no els ha assegut bé.
Al final som més festers de gotet que realment de sentiment fester. La implicació és clau. Jo entenc que és gent jove; però la gent jove, per jove, i la gran, l’engròs, i els que acaben de tenir fills, perquè acaben de tenir fills, la qüestió és que aquí flaquegem.
La feina sempre és per a aquests. Jo recordo que fa 25 anys, quan vam ser directiva, teníem els mateixos problemes de participació. Hi tenim una quadrilla de gent jove, però que són els nostres fills, els nostres nebots… I aquesta esquadra, doncs sempre n’hem de recórrer.
Com ha estat la relació dels Algerians amb altres comparses i la comunitat festera d’Ibi al llarg dels anys?
Aquí a Ibi, realment, som 14 comparses i jo no veig que hi hagi rivalitat. Que n’hi haurà, sí, però bé, això és molt típic a tot arreu. Però nosaltres ens portem superbé amb tots. De fet, on estem ubicats tenim davant els Almoràvits i els Tuareg. Al costat, Mossàrabs. A l’altra banda, Pirates. Darrere, Mudèjars i Beduïns.
Quin missatge voldríeu donar als actuals i futurs membres de la comparsa ia la comunitat festera d’Ibi aquest any de centenari?
Doncs, en principi em fa pena la poca participació que hem tingut en un any tan important.
És que són 100 anys d’història que sembla que no importa res, no? Aleshores jo els demanaria que creguin en la seva feina, que defensin la nostra comparsa. Que això no ha vingut del no-res.
Això ho van iniciar 15 persones i ara en som 115. Costa molt any rere any, per la qual cosa els demano que siguin responsables i que tinguin cura del que tenim. Que es treballi per la comparsa, però que treballem tots, no només la directiva.
Últimament sembla que pertànyer a la directiva és carregar amb tota la feina. No senyors! això és de tots. Hi ha d’haver un grup que coordini i que vagi endavant amb les coses, però que hi participem tots de tot.
Jo em quedo amb això, que això és de tota la comparsa Algerians i l’hem de cuidar, l’hem de mimar perquè duri moltíssims anys més i puguem celebrar més centenaris.
