El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va rebre aquest dijous 5 de setembre al Palau de la Generalitat l’Associació de la Premsa Comarcal Valenciana. El cap del Consell va atendre, amb proximitat i sense filtres, les 12 capçaleres que conformen la societat de mitjans de comunicació de proximitat i va contestar les preguntes que els diversos directors i directores li van formular.
El 23 de maig passat, les associacions patronals d’IBIAE i COEVAL van proposar a Fran Ortega ser agents actius per testejar la posada en marxa del Decret de Simplificació Administrativa, i comprovar resultats a les comarques de la Foia de Castalla com a la Vall d’Albaida. En quina situació està aquesta proposta per activar la simplificació administrativa del govern de la Generalitat en aquests territoris?
Està en molt bona situació, perquè creiem en això. Són entitats que conec bé i sé que treballen bé, estan capacitades i poden ser pioners en fórmules de col·laboració i simplificació que es poden exportar a altres indrets de la Comunitat Valenciana. La proposta va per molt bon camí. Si aquestes entitats s’ofereixen a avançar i col·laborar amb l’administració, ens anirà millor a tots. Aquestes noves fórmules de col·laboració públic i privada poden agilitzar molt els temps. Espero que es pugui parlar del model Ibi, un model que vull felicitar pel pas endavant que han fet. Aquestes estratègies han arribat per quedar-s’hi. Enfrontar-se a l’administració s’ha convertit en una mena d’infern de documentació i terminis i cal canviar-ho. En aquest sentit, apel·lo a la resta de partits a seguir aquest camí si volem simplificar els tràmits burocràtics. La figura dels ens col·laboradors està contemplada i la volem desenvolupar.
Alcoi, una ciutat amb un passat eminentment industrial, perd el seu potencial en aquest apartat, per un clar dèficit en sòl industrial. El sector empresarial reivindica, des de fa temps, la necessitat de crear sòl industrial. Diversos han estat els intents per ampliar aquesta oferta, però cap ha prosperat en les últimes dècades. L’última proposta és el polígon Alcoi Sud, una zona que ha plantejat en ocasions anteriors problemes per la seva proximitat amb l’aqüífer que abasteix la ciutat. Quina posició té al respecte el govern autonòmic i quines possibilitats considera té aquest nou intent per dotar la ciutat d’un polígon que vingui a satisfer les necessitats de les empreses i els empresaris?
Tres reflexions. La primera és que em sembla increïble que durant tants anys del mateix signe polític al govern autonòmic i l’ajuntament d’Alcoi no s’hagi desenvolupat ni un sol metre industrial. En segon lloc, mai no he acabat d’entendre la negativa de l’ajuntament d’Alcoi a, per fi, decidir-se per una mica de sentit comú que és el creixement industrial d’Alcoi cap al corredor d’Ibi. I en tercer lloc, la Generalitat Valenciana està a disposició per abordar les normes, els canvis, els permisos… per donar una catifa vermella per habilitar urbanísticament i mediambientalment la creació de sòl industrial al corredor d’Ibi. Crec que ja arribem tard però hi ha tota la voluntat perquè l’ajuntament d’Alcoi ens plantegi el que vol fer per si es decideix fer una cosa que s’hauria d’haver fet fa molt de temps. Estem desitjant poder ajudar. Tan bon punt arribin els papers comencem a moure’ns.
Com es troba la tramitació dels projectes de la implantació de plantes fotovoltaiques a les comarques dels Ports i Alt Maestrat?
Les que depenen de nosaltres -dues als Ports i dues al Maestrat- són petites i mitjanes i estem aplicant un criteri de comptar amb els ajuntaments, tractant d’agilitzar i simplificar les gestions. Pel que fa a les que depenen del govern d’Espanya, hem fet un recurs contra el que considerem macroplantes. Tan important és que tinguem suficiència en eficiència energètica com fer-ho amb sentit comú. Assistim a una cerimònia de demagògia promoguda durant massa temps pel Botànic. Es pot fer ús denergies renovables amb equilibri, sense haver de triar una cosa o laltra. Volem projectes raonables acordats amb els municipis.
Quins són els eixos fonamentals del seu govern i quins canvis destacaries del primer any de legislatura?
Estic en un moment d’extraordinària il·lusió per part meva per la posada en marxa del nou curs escolar, per a mi el curs escolar de la llibertat. Per primera vegada a la Comunitat Valenciana totes les persones poden escolaritzar els seus fills i filles des dels 0 anys. Per mi és una revolució social a la Comunitat Valenciana. Unes 75.000 famílies podran escollir aquests dies la gratuïtat absoluta. Aquest any, la universalitat de l’educació serà una realitat. A alguns se’ls va omplir la boca parlant d’una educació universal i no podia ésser universal si no era per a tothom, era impossible. Ara podran triar si volen escolaritzar els fills en un centre públic, concertat o privat, si en un centre municipal od’un altre tipus… absolutament gratuït. Això significa conciliació, coresponsabilitat, competitivitat però, sobretot, universalitat. I serà en un curs on també tornarà la música a l’Educació Secundària Obligatòria, cosa que el Botànic va suprimir. Que en una comunitat com la nostra ens oblidem de la música crida molt latenció. A més, aquest curs serà el de la Formació Professional. La nova FP i la FP dual es reuneixen de manera revolucionària. Els joves podran fer pràctiques a empreses i amb autònoms des del primer any, amb més places i professors que mai. A nivell personal, estic molt content perquè hem aconseguit reduir moltes despeses polítiques i de deute corrent per destinar l’economia a l’educació. Hem estalviat 70 milions d’euros per iniciar l’educació de 0 a 3 anys. Hem passat de 80 a 150 milions a educació. Això ajudarà a pares, mares, iaios i iaies al seu dia a dia.
D’altra banda, hem convertit el País Valencià en la comunitat amb més desgravacions fiscals per a rendes baixes de tot Espanya. L’esport, les despeses de dentista, de salut mental, d’ELA, d’alzheimer, de l’òptica… ara desgraven. Els joves compten amb un 25% de rebaixa en els impostos patrimonials quan accedeixen al primer habitatge i tenen accés a avals que abans no tenien. I hem baixat les llistes d’espera als hospitals a les operacions de màxima prioritat en un 60%. Hem avançat molt al punt de vista social.
Com qualificaria les actuals relacions amb el partit Nos Une? Quina valoració fa del primer any del pacte a la Diputació? S’estan complint els compromisos amb Ontinyent? Veu a Jorge Rodríguez i al seu partit Unió Municipalista un futur aliat?
No sé si té futur o no, això serà una qüestió que decidiran els ciutadans. El que sí que sé és que el partit municipalista per excel·lència a la Comunitat Valenciana és el Partit Popular, és el partit que es construeix de baix a dalt. El PP a l’ADN té el municipalisme, independentment que hi hagi un pacte de govern a la Diputació o tinguem una bona relació amb l’ajuntament d’Ontinyent, com amb altres ajuntaments. Insisteixo que sí que treballo per a tots, no com Joan Baldoví. A partir d’aquí, els projectes de cada partit són legítims i cal respectar-los.
Se senten més còmodes sense Vox al govern?
Nosaltres dialoguem amb tots, no ha canviat absolutament res. Amb Vox parlàvem al govern i ara ho fem de la mateixa manera. Igual que amb Compromís i el PSOE. Si ens porten alguna proposta interessant, la tindrem en compte i la tirarem endavant si són bones. No tinc cap inconvenient en aquest aspecte. Donarem suport a la llei de Compromís sobre accessibilitat universal. La meva obligació és treballar per a tots els valencians i valencianes. Hem d’aplicar polítiques estables.
Els mitjans que utilitzem el valencià com a llengua per transmetre el missatge som necessaris per normalitzar el nostre idioma autòcton, però necessitem el suport de les institucions per poder continuar existint. Continuarà el seu govern recolzant el valencià als mitjans amb ajudes i campanyes, tan necessàries per a nosaltres?
Per descomptat que el recolzarem i intentarem augmentar el pressupost per promocionar el valencià, que és justament el contrari que la imposició. Creiem que el paper que fan els mitjans com els vostres són fonamentals per mantenir la llengua, ja que feu arribar les notícies més properes a la llengua pròpia. Crec molt en la feina que dueu a terme al respecte del municipalisme i el tracte proper.
