La gestió dels diners públics té un impacte directe en la confiança ciutadana i en la qualitat de vida. Aquests dies he vist dues notícies que m’han cridat l’atenció. D’una banda, la pujada d’impostos a Ibi i de l’altra la devolució d’una part dels impostos als ciutadans de la ciutat suïssa de Basilea. Mentre que a Basilea, el superàvit fiscal d’anys de bona gestió ha permès redistribuir excedents als contribuents, a Ibi, una pujada del 62% de l’impost de béns immobles (IBI) genera indignació i acusa el govern local d’ineficiència. Totes dues històries il·lustren com les decisions financeres poden enfortir o erosionar el contracte social entre ciutadans i governants.
A Basilea, el repartiment directe de 2.500 francs suïssos (2.700 euros) als ciutadans reforça el principi de justícia tributària: els impostos han de servir per cobrir necessitats comunes i, si cal, tornar a l’origen. A més, el cantó ha establert un mecanisme permanent per redistribuir el 80% dels excedents futurs i fer servir la resta per amortitzar deute públic, un model que combina responsabilitat fiscal amb sensibilitat social. Aquest enfocament no només millora la confiança en les institucions, sinó que també fomenta una visió positiva dels impostos com a eina de benestar col·lectiu.
En contrast, la situació a Ibi posa de manifest el que passa quan les finances públiques es manegen amb improvisació i fins polítics. La pujada abrupta de l’IBI, justificada com l’única manera d’equilibrar un pressupost amb un desfasament de 3’4 milions d’euros, ha generat un rebuig massiu dels ciutadans que senten que carreguen amb les conseqüències d’anys de gestió deficient. L’acusació que l’equip de govern anterior va endarrerir la pujada de l’impost per evitar un cost electoral subratlla un problema recurrent: l’ús de les finances públiques com a eina política a curt termini, en lloc d’una planificació estructurada per al llarg termini.
Tots dos casos ressalten lliçons fonamentals sobre la gestió dels diners públics. D’una banda, la ciutat suïssa mostra que quan els comptes es manegen amb previsió i transparència, els ciutadans no només se’n beneficien econòmicament, sinó que també es reforcen els llaços de confiança amb el govern. D’altra banda, Ibi evidencia que la manca de planificació i la politització de les finances poden portar a mesures impopulars que fan malbé tant l’economia local com la percepció pública d’una mala gestió, amb la seva pèrdua de confiança ineludible.
