Adrián Maturano Ruiz és educador ambiental del Consorci Terra, biòleg i doctor en restauració i conservació d’ecosistemes.
En concret, Maturano està a càrrec de les poblacions d’Ibi, Cocentaina i Muro de Alcoy, en coordinació amb les regidories de Serveis Públics i Residus Sòlids Urbans i la seva missió és sensibilitzar i formar la ciutadania en matèria de gestió de residus domèstics, que en termes generals és tot aquell residu procedent de l’activitat.
L´objectiu és fer arribar la informació a tots els sectors de la població, des dels centres educatius fins a les empreses o l´administració, passant per tot tipus d´associacions del municipi i les llars dels veïns de cada municipi. Perquè, a més, els educadors ambientals del Consorci Terra també són experts en compostatge, una metodologia per reciclar els residus orgànics dels nostres residus.
Com a educador ambiental, quin grau de coneixement i d’implicació detecta que hi ha a la ciutadania sobre el reciclatge i la gestió de residus?
La meva percepció és que la població en general disposa dels coneixements bàsics sobre el reciclatge. Ja sabem relativament bé que el vidre va al contenidor verd o el paper i cartó al blau. La confusió ve arran de l’enorme varietat de productes que tenim al mercat actualment.
El principal dubte de la gent no és tant què va a cada contenidor, sinó de què està fet cada producte que tenim a casa. En aquest sentit, genera molts dubtes, per exemple, diferenciar entre el vidre, que és el que va a contenidor verd, i el vidre, que ha d’anar a l’ecoparc.
Aquests són els dubtes principals amb què em trobo i per al que és necessària cada vegada més la figura de l’educador ambiental.
En general la gent té molta curiositat i tots busquem “fer-ho bé”, però com ja he esmentat abans, la complexitat cada vegada més gran per la gamma de productes i materials, juntament amb la gran desinformació que també afecta aquest sector actualment, fan que a molts els costi encara fer el pas entre el que volen i el que poden o saben fer.
Sembla que amb l’entrada en vigor de la nova llei de Residus i, sobretot, amb l’augment de les taxes d’escombraries hi ha més conscienciació. Què destacaria com a més important d’aquesta nova llei?
La nova legislació de residus porta molts canvis i millores, però en essència ve a dir el mateix que es diu fa dècades, que hem de buscar solucions al gran problema dels residus i que cada ciutadà ha de ser responsable dels que genera. Crec que un element que ajuda molt a dimensionar la problemàtica és el consens, sobretot polític, que existeix.
Mentre que en altres reptes actuals de la societat, com el canvi climàtic, hi ha una gran controvèrsia i nombrosos escèptics.
De totes maneres, sí que hi ha un aspecte de la nova legislació de residus que em sembla fonamental, i al meu entendre, efectivament la més important, que és el reconeixement i l’obligatorietat d’inclusió de la figura de l’educador ambiental.
La nova llei arriba a establir que hi haurà d’haver un educador ambiental en matèria de gestió de residus per cada 50.000 habitants, tota una fita en la comprensió no només de la problemàtica actual amb els residus, sinó sobretot de la principal solució. I en aquest sentit, el Consorci Terra va més enllà, ja que no només arribem als municipis grans de l’àrea de gestió, sinó als 37.
Quina és la problemàtica actual dels residus?
Actualment ens hem trobat amb una situació insostenible amb la generació de residus. En primer lloc, com a biòleg de formació crec que és important recordar que els residus són un producte inherent no només als éssers vius, sinó a qualsevol procés físic en realitat.
Ja la segona llei de la termodinàmica ens mostra com qualsevol procés o fenomen a l’univers genera entropia, que podríem traduir com que genera un residu, cosa que s’escapa al sistema i no és aprofitat pel mateix.
Els éssers humans no estem fora de les lleis ni de la física ni de la biologia, i hem generat residus sempre amb qualsevol activitat.
En primer lloc, ja he comentat que les dificultats en la gestió dels residus no són una cosa sense precedents. L’ésser humà ha bregat, almenys des de l’establiment de les primeres ciutats amb això.
Tot i això, els problemes amb els residus sempre han estat pel seu desequilibri quantitatiu, és a dir, per la seva gran producció i acumulació. El que és nou del problema actual és que hem afectat també l’aspecte qualitatiu dels residus, la seva naturalesa.
Actualment no només tenim la major població mundial mai haguda, sinó que som també molt més eficients a la producció.
I aquesta enorme capacitat de producció suposa una generació de residus igualment desmesurada. Però, a més, l’ésser humà sempre ha buscat generar materials resistents al desgast, la degradació i el pas del temps.
Però això té la seva contrapartida en la gestió dels residus d’aquests nous productes i materials, i és que ens ha conduït a un sistema econòmic que coneixem com a lineal i hem d’avançar cap a la circularitat, és a dir, tornar a inserir-los al cicle econòmic, ja sigui utilitzant-los com a font d’energia o com a matèria primera per a nous productes i materials, és a dir, reciclant-los.
Un dels aspectes que aborda a les xerrades és desmuntar mites. Quins mites són aquests i quin és el que fa més mal a l’hora de conscienciar la gent?
Efectivament, actualment des del servei d’educació ambiental del Consorci Terra estem oferint una sèrie de xerrades titulades Mites i llegendes sobre la gestió de residus com a acte de presentació del servei a tot aquell col·lectiu interessat a conèixer-nos i començar a treballar amb nosaltres.
Abordem des de la frase genèrica de “reciclar no serveix per a res” o “els productes fets de material reciclat són de pitjor qualitat”, fins a aspectes més concrets com el “jo ja pago perquè em recullin les escombraries, així que no reciclo”, “reciclar treu llocs de treball” o “jo no recicle perquè al final ho barregen tot”.
De fet, el nostre objectiu més enllà de desmentir aquestes creences, és donar eines al públic assistent per poder rebatre-les quan es trobi amb elles.
Crec que en l’època actual en què hem normalitzat massa els fenòmens de desinformació, aquests crits o mites són una de les principals causes per les quals la majoria de la població tingui tants problemes per fer el pas des de la seva voluntat per fer bé les coses (en aquest cas reciclar) i la seva implicació real. I per això, novament des de l’educació ambiental. Molts joves estan acostumats a sentir això que no gastin gaire aigua o llum perquè després això es paga, però a cap no se’ls diu que reciclin perquè després les escombraries també es paga.
Si recicléssim tot allò que poguéssim correctament, la gestió dels nostres residus podria passar de ser un sistema deficitari i haver de pagar, a ser una font més d’ingressos per a la societat.
Com a expert, quin mètode coneixeu que sigui més eficaç a l’hora de reciclar? Per què no funcionen els actuals serveis municipals? Els ajuntaments han d’invertir més diners?
Jo no diria que no estan funcionant els serveis municipals ni que hi ha un problema real de finançament. Cal tenir en compte que una de les partides pressupostàries més grans a nivell municipal és la dedicada a la neteja i gestió de residus.
Al meu entendre, l’arrel del problema està en el model de producció i mercat que tenim actualment. No es tracta tant que l’administració no respongui al problema dels residus, sinó més aviat que actualment es troba sobrepassat per les característiques del model d’economia lineal que descrivia anteriorment. Però, sens dubte, crec que la solució passa per abordar la responsabilitat de la indústria i el comerç per generar i vendre productes amb menys impacte ambiental.
En qualsevol cas, responent a la primera pregunta sobre el sistema més eficaç per reciclar, crec que qualsevol sistema està destinat al fracàs si no hi ha una implicació real de la societat.
Quins percentatges de reciclatge tenen els municipis del Consorci, especialment els de la Foia? Quin volum de residus generem aquesta comarca?
Crec que per poder interpretar i entendre millor les dades, és millor respondre totes dues qüestions juntes. Podem consultar les dades de reciclatge i residus barrejats per municipi i any a la web del Consorci Terra.
En termes generals, els municipis del consorci generen al voltant de 90.000 tones de residus, un total de més de 300 kg per habitant. Tot i que la xifra encara és impactant, mostra una tendència a la reducció gradual, però continua.
Als municipis de la Foia, que són Ibi i Tibi, han generat un total de 6.041 i 1.092 tones de residus barrejats el 2024, respectivament, traduint-se en 250 kg per habitant a Ibi i 606 kg per habitant a Tibi. Cal destacar que aquestes xifres mostren una millora notable respecte a anys anteriors. Tibi és el municipi del consorci amb més producció de residu barrejat per habitant del consorci Terra, mentre que la producció d’Ibi se situa per sota de la mitjana del consorci.
No obstant això, malgrat l’enorme desajust per habitant entre ambdós municipis pel que fa a la producció de residus barrejats, les dades en pes de residus separats en origen per a reciclatge per habitants el 2022 són també majors a Tibi que a Ibi, havent-hi una major aportació de vidre, envasos lleugers i paper i cartró per a reciclatge de Tibi que en la2 lleugers i 18 kg de paper i cartró per habitant) mentre que a Ibi les aportacions d’envasos lleugers i paper i cartró queden per sota de la mitjana del consorci (14 kg d’envasos i 13 kg de paper i cartró per habitant) i el vidre una mica per sobre de la mitjana del consorci (19 kg per habitant).
Hi ha dades de l’ús dels ecoparcs?
Sí, el 2024 l’ecoparc fix ha recollit 1.133 tones de residus. Els residus més comuns van ser plàstics, fusta i petits aparells elèctrics i electrònics.
Els ecoparcs del consorci Terra han recollit, el 2024, 112 tones de residus, 20 tones més respecte del 2023. Aquestes dades reflecteixen un increment en l’ús dels ecoparcs mòbils i un augment en el grau de conscienciació i sensibilització a la ciutadania en matèria de residus.
Com s’hauria d’abordar la informació als municipis per augmentar la implicació en el reciclatge i que es faci bé? És optimista sobre el futur?
En realitat, crec que ho he deixat veure al llarg de tota l’entrevista, però no em sembla malament insistir en la importància de l’educació ambiental precisament per això, augmentar la implicació en el reciclatge i que es faci bé.
Tot i que ens endinsem en l’assumpte, no només el paper de l’educador a peu de carrer és fonamental, sinó el de tot l’equip i els formats de divulgació i informació a la ciutadania, com les campanyes en mitjans de comunicació, campanyes publicitàries d’ajuntaments i del consorci, i difusió en general. Accions com l’aproximació del servei d’ecoparcs a la ciutadania mitjançant els ecoparcs mòbils són realment un encert.
