Jaume Berenguer va accedir a l’alcaldia d’Onil en les eleccions municipals de 2023, amb sis regidors pel Partit Popular. Durant la legislatura ha perdut un d’aquests suports, després que l’edil Cristina Tango s’adherira al grup dels no adscrits. En aquesta entrevista, Berenguer repassa, a l’equador del mandat, els principals reptes i la seua experiència al capdavant de l’Ajuntament.
Han passat ja dos anys des que va arribar a l’alcaldia. Si mira enrere, què és el que més li ha sorprès —per bé o per mal— d’estar al capdavant d’un ajuntament?
El que més m’ha sorprès, a millor, ha sigut sobretot l’acolliment de la gent, el fet de sentir que la ciutadania et veu com un referent. Aquesta pressió, que ja m’esperava, ha sigut fins i tot major del que pensava; però al mateix temps és una sorpresa molt grata, perquè sempre m’han agradat aquest tipus de reptes. Això seria, per a mi, la part més positiva. Pel que fa a la part més complicada, quan arribes a un càrrec així t’adones que és completament diferent de tot el que havies fet anteriorment: els procediments són molt més complexos, les relacions amb la gent també, i la mateixa feina requereix molt més treball i control.
Hi ha algun projecte important que li hauria agradat impulsar i que no ha pogut tirar endavant per falta de consens o de vots?
No hi ha hagut cap projecte important per al poble que la oposició haja votat en contra. Jo crec que els 13 membres de la Corporació Municipal de l’Ajuntament d’Onil estan compromesos amb el municipi, i per això tots els projectes que s’han proposat i que són positius per a Onil s’han tirat endavant. No podria citar-te un projecte concret en què hagem estat tots completament d’acord, però tampoc n’hi ha cap d’important que, per falta d’entesa, no s’haja pogut portar a terme.
Els pressupostos aprovats al maig —els primers de la legislatura— van rebre crítiques de l’oposició, que alertava d’uns ingressos massa optimistes i d’un possible risc d’incomplir la regla de despesa. Quina és la seua valoració?
Nosaltres vam presentar uns pressupostos que, el primer que cal explicar, és que fan una previsió d’ingressos i una previsió de gastos. La previsió d’ingressos sempre la fem a través dels tècnics de tresoreria, que són els que indiquen què pot ingressar l’Ajuntament en aquest moment, i la previsió de gastos intenta quadrar-se a aquests ingressos. Tots sabem que, en la majoria dels casos, no es compleixen ni una ni l’altra al 100%, però en el nostre cas la previsió d’ingressos està molt per damunt del que permet la regla de gasto. Per tant, sabíem que no anàvem a tindre cap problema: encara que prevenírem més de 7 milions d’euros, la previsió de gastos és d’uns 6 milions 400 mil o 6 milions i mig. A més, mai s’executa el 100% del gasto. Per això estàvem tranquils i sabíem que compliríem la regla de gasto.
Recentment, l’Ajuntament ha tret a consulta pública el nou Pla General Estructural (PGE), que marcarà el desenvolupament urbanístic d’Onil en les pròximes dècades. Quines són les principals línies d’actuació que definiran aquest nou pla?
El que més ha demanat la gent i ha posat damunt de la taula és la maximització de les previsions d’augment de població i d’habitatge. També s’han plantejat casos de veïns que tenen limitacions urbanístiques dins del casc urbà. A partir d’aquestes consultes es traçaran unes línies per intentar solucionar els problemes que siguen possibles.
Ara mateix ens trobem en el punt en què s’està fent l’informe d’aquesta consulta pública i, una vegada estiga finalitzat, es projectaran els possibles canvis per al Pla General d’Ordenació Urbana. Fins que no estiga l’informe, no es podran concretar propostes: ara és, pràcticament, una fulla en blanc amb què estem treballant. Pel que fa al pla general, cal tindre en compte que hi ha persones que queden fora del seu àmbit perquè parlem de zones verdes, de nous carrers o de noves zones urbanitzables. I és cert que a Onil portem uns anys un poc estancats en aquest aspecte.
Va arribar a l’alcaldia amb una majoria simple de sis regidors i, a hores d’ara, el grup popular en té cinc. A meitat de legislatura, com valora l’eixida de persones de la seua confiança i fins a quin punt ha afectat l’estabilitat i la gestió del govern municipal?
Estem xerrant de dos casos completament diferents. En el cas de la primera regidora, el de Salu, va ser per una situació personal en què era impossible compatibilitzar aquests dos aspectes en la seva vida. Hem de reconéixer que això ens va afectar de manera considerable, perquè era un puntal molt necessari en aquest grup i hem intentat suplir-la de la millor manera possible. En el cas de Cristina Tango, van haver-hi discussions internes, perquè tots sabem que és molt complicat ajuntar sis persones noves i fer-les treballar juntes, i el problema va vindre d’això. Nosaltres, des del principi, vam entrar en minoria simple, i això vol dir que per a qualsevol acord o qualsevol cosa que es fera al poble necessitàvem el suport de la resta de grups municipals.
En diverses ocasions ha proposat al ple passar d’una dedicació parcial al 100%, però l’oposició ho ha rebutjat. Fa un temps defensava que podia compaginar l’alcaldia amb la seua activitat professional. Què ha canviat perquè ara considere necessari dedicar-se plenament?
En aquest cas, jo crec que ja ho vaig dir en un dels últims plenaris: al final, en aquesta minoria en què ens trobem, al principi pensava que es podia treballar d’una manera. Durant els tres primers mesos vam intentar compatibilitzar-ho, i jo mateix em vaig adonar que feia falta molt més temps de presència meua a l’Ajuntament. Ara porte un any treballant amb dedicació al 100% de manera efectiva, encara que no es reflectisca en la meua situació laboral. I, com vaig reconéixer en l’últim plenari, quan comences tens una idea inicial, però aquesta idea pot anar modificant-se.
Continuarà intentant-ho als pròxims plens?
No és el més important per a Onil en aquest moment, sinó que va darrere d’altres coses que ara mateix són molt més prioritàries.
Un altre dels temes que ha generat debat en els últims mesos ha sigut l’actualització de la taxa de fem. La Llei 7/2022 obliga els ajuntaments a assumir el 100% del cost del servei de recollida i tractament de residus. Amb aquesta nova taxa, es cobrirà íntegrament el cost del servei?
Sí que n’hi ha que dir que tot el teixit d’Onil —estem xerrant d’empreses, de restauració, d’hostaleria, de ciutadans— han passat de pagar un poquet més del doble.
Amb aquesta tasa, nosaltres vam treure els càlculs i l’any passat es va cobrir tota la tasa de servei de recollida de basura i tota la tasa de reciclatge i la recuperació d’eixa basura. Aquesta taxa tornarà a modificar-se, perquè en aquesta taxa hem de començar a separar, com t’ha dit, la taxa de recollida de la taxa de reciclatge. Perquè hem de començar a aplicar bonificacions per a aquest reciclatge. La intenció és portar-la a plenari a mitat de l’any que ve, perquè també estem en el procés de licitació d’un nou contracte de la brossa.
Això volia dir-li: es preveu revisar o actualitzar el contracte de recollida per adaptar-lo als nous costos?
En aquest procés de licitació d’un nou contracte de basura es preveu que el preu de la recollida augmente. Per tant, haurà d’actualitzar-se el cost, i pot ser que acabe pujant un poc més. Esperem poder compensar-ho amb les bonificacions de la part del reciclatge. Ara mateix el preu de licitació estimat per al servei de recollida i neteja de la població està al voltant dels 800.000 euros, i actualment estem per davall dels 500.000. Parlem d’uns 300.000 euros més que hauran de repercutir-se d’alguna manera per complir amb la legislació europea, que obliga cada ciutadà a pagar el cost de la recollida i regeneració de la basura.
I, pel que fa al principi de la nova llei segons el qual “qui més contamina, més paga”, com té previst l’Ajuntament aplicar aquest criteri a nivell local?
Aquesta taxa de reciclatge és la que nosaltres podem bonificar. Aquestes bonificacions, en el moment en què puguen tindre el control del volum que recicla cadascú, es podran implementar. Però el primer i més necessari és poder controlar quin ciutadà recicla i quin no recicla, i així poder bonificar aquesta part de la taxa. Portem més d’un any treballant i ara estem amb un dels projectes més avançats, una subvenció del Pla Edil de fons europeus junt amb Castalla i Banyeres. Amb aquest projecte esperem poder controlar la basura que genera cada ciutadà per després aplicar les bonificacions. Hem vist molts sistemes: un amb una boleta en cada bossa de basura i un altre en què es pesa la bossa i s’etiqueta amb un codi de barres per saber la qualitat del reciclatge.