El Ministeri de Vivenda i Agenda Urbana va sol·licitar fins a deu vegades informació a l’Ajuntament d’Onil sobre les obres de rehabilitació del Pòsit sense obtindre resposta oficial registrada. Així ho recull la resolució del 8 de setembre de 2026, que ordena reintegrar 1.385.482,46 euros, inclosos els interessos, per incomplir les condicions d’una subvenció europea concedida en 2023. L’expedient ministerial revela una successió de requeriments durant quasi dos anys i mig i l’absència d’al·legacions municipals quan es va iniciar el procediment per a recuperar els fons.
La resolució constituïx el desenllaç d’un projecte l’execució del qual va quedar paralitzada. Per a entendre què va passar, els antecedents recollits en un dictamen del Consell Jurídic Consultiu de febrer de 2026 permeten reconstruir tant les advertències dels tècnics municipals a la constructora com el calendari previ a l’adjudicació. L’òrgan consultiu va avalar la resolució del contracte per incompliment de l’empresa, però va qüestionar que se li poguera atribuir automàticament tota la pèrdua de la subvenció sense examinar també l’actuació de l’Ajuntament.
Deu requeriments sense resposta oficial
L’ajuda de 1.252.239,08 euros es va concedir en juny de 2023 dins del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics (PIREP), finançat amb fons Next Generation. L’Ajuntament va rebre la bestreta el 17 d’agost d’aquell any. El primer requeriment ministerial va arribar el 2 de novembre de 2023. Durant 2024 n’hi va haver altres tres, datats l’1 de febrer, el 4 de setembre i el 30 d’octubre. En 2025 se’n van enviar quatre més, el 29 de gener, el 28 d’abril, el 24 de juliol i el 24 d’octubre. Els dos últims corresponen al 19 de gener i al 21 d’abril de 2026.
Segons la resolució a la qual Escaparate ha tingut accés, no consta cap resposta oficial a estes sol·licituds. El Ministeri va notificar el 16 de juliol de 2026 l’inici del procediment de reintegrament i va concedir quinze dies per a presentar al·legacions. Una vegada transcorregut este termini, tampoc constava documentació municipal que desvirtuara els incompliments assenyalats. El departament va concloure que l’Ajuntament no havia acreditat la finalització de les obres ni justificat el compliment de la finalitat de l’ajuda.
L’alcalde, Jaume Berenguer (PP), explica que el departament municipal de Subvencions està revisant si es van arribar a contestar els requeriments a través de les plataformes oficials utilitzades per a gestionar estes ajudes. De moment, el primer edil no ha confirmat si estes respostes es van enviar efectivament ni ha aclarit per què no consten en la resolució ministerial.
Quasi vint mesos fins a la licitació
Un dels antecedents més rellevants figura en el dictamen del Consell Jurídic Consultiu, datat l’11 de febrer de 2026. La resolució definitiva de concessió de la subvenció es va publicar el 26 de juny de 2023, mentre que l’anunci de licitació de les obres no va aparéixer fins al 19 de febrer de 2025. Entre les dos dates van transcórrer 19 mesos i 24 dies, abans fins i tot de seleccionar l’empresa encarregada d’executar la rehabilitació. El contracte es va adjudicar a PROYECON GALICIA el 10 d’abril de 2025, per 1.559.550,85 euros, i es va formalitzar el 12 de maig. L’acta de comprovació del replanteig es va firmar l’11 de juny. En aquell moment quedaven menys de deu mesos fins al 31 de març de 2026, data límit de la subvenció. Encara que els plecs preveien onze mesos d’execució, l’adjudicatària havia oferit reduir-los a huit, fins a l’11 de febrer de 2026.
El dictamen no explica per què la licitació es va anunciar quasi vint mesos després de la concessió. Sí que destaca este interval quan examina si l’empresa ha d’assumir la totalitat del finançament perdut i planteja la necessitat de valorar els terminis i les actuacions de les dos parts.
Advertències des de juliol
Els informes de l’arquitecte municipal van documentar problemes a penes iniciada l’execució. El 9 de juliol de 2025 va descriure un avanç pràcticament nul: únicament s’havia netejat la planta baixa i col·locat la tanca i el cartell d’obra. En altres sis visites realitzades durant juliol va comprovar l’absència de treballadors i la falta d’activitat. La situació va continuar en agost. El dia 19, l’arquitecte va acudir acompanyat per l’alcalde i els dos van trobar l’edifici tancat i sense avanços. El 3 de setembre, l’arquitecte va requerir a la constructora un pla d’obra actualitzat. L’empresa va al·legar obstacles relacionats amb l’autorització per a efectuar cales arqueològiques i dubtes sobre l’estabilitat dels murs.
Els tècnics municipals van rebutjar estos arguments, en considerar innecessària l’autorització prèvia i entendre que les qüestions estructurals no justificaven el retard. La direcció facultativa tampoc va considerar viable la planificació presentada per a recuperar el temps perdut. El 7 d’octubre, un informe municipal va xifrar en el 42,22% l’obra que hauria d’haver-se executat, davant de l’1,9% realitzat: 739.954,77 euros previstos davant de 29.665,18 euros executats. L’arquitecte va concloure que ja resultava tècnicament impossible acabar dins del termini contractual i va advertir de la pèrdua de finançament. El 24 d’octubre va proposar iniciar la resolució del contracte i suspendre els treballs. El Ple va acordar iniciar el procediment de resolució contractual el 4 de novembre.
Responsabilitats diferents
La constructora va atribuir els retards a problemes tècnics no resolts per l’Ajuntament, encara que el Consell Jurídic Consultiu va considerar que l’incompliment era imputable a l’empresa i va avalar la resolució del contracte i la possible confiscació de la seua garantia de 64.444,25 euros. No obstant això, no va avalar automàticament la indemnització addicional de 1.324.526,88 euros reclamada pel consistori, en considerar necessari examinar també l’actuació municipal i determinar, mitjançant un procediment contradictori, quins perjuís podien atribuir-se realment a l’adjudicatària, especialment en relació amb la pèrdua de la subvenció.
L’ampliació va arribar després
El Ministeri va comunicar en febrer de 2026 la possibilitat de sol·licitar una ampliació del termini per a presentar l’acta de recepció fins al 30 de juny d’aquell any. Berenguer explica que en novembre de 2025, quan l’Ajuntament va iniciar el procediment per a resoldre el contracte, ja es considerava inevitable haver de tornar la subvenció. Segons els seus càlculs, una nova licitació hauria requerit uns tres mesos i l’execució, almenys huit, per la qual cosa no quedava marge per a complir el termini. Respecte a l’ampliació comunicada en febrer, l’alcalde sosté que va arribar massa tard, quan les obres ja estaven paralitzades. Afig que, si s’haguera conegut esta possibilitat abans d’acabar 2025, s’hauria pogut estudiar.
L’Ajuntament d’Onil ja ha tornat els 1.385.482,46 euros reclamats pel Ministeri, inclosos 133.243,38 euros en interessos de demora. Encara que el consistori estava preparant un «expedient contradictori», en paraules de Berenguer, per a reclamar a la constructora els perjuís que se li pogueren atribuir, la devolució ja s’ha efectuat i els més de 133.000 euros en interessos han suposat, de moment, un cost per a les arques municipals, independentment que es puguen recuperar posteriorment.
