El Pantà de Tibi, considerat al costat del d’Almansa un dels embassaments més antics d’Europa en funcionament, es troba en procés de buidatge a causa del trencament d’una de les vàlvules de regulació. La infraestructura, que va entrar en funcionament el 1594, podria quedar completament buida aquesta mateixa setmana, cosa que no passa des de fa més de 50 anys.
El problema va ser detectat el 21 de setembre quan l’embassament, ja amb un nivell baix a causa de l’escassetat de pluges, emmagatzemava al voltant d’1,1 hectòmetres cúbics d’aigua, dels 1,8 hm3 de capacitat estimada.
Nou dies després quedaven tot just entre 300.000 i 400.000 metres cúbics, després de perdre entre 700.000 i 800.000 m3.
El trencament va provocar inicialment un vessament d’uns 600 litres per segon al riu Montnegre, un cabal que va arribar a equivaler a unes 20 piscines olímpiques diàries. Els regants van aconseguir reduir-lo posteriorment mitjançant una vàlvula de protecció, encara que aquesta va quedar encasquillada. Després de consultar amb especialistes, es va determinar que la reparació no es pot fer fins que l’embassament quedi completament buit.
Un cop buidat se substituiran les dues vàlvules, mentre s’aprofitarà la situació per fer un estudi topogràfic del got i analitzar els llots acumulats al fons, que han reduït aproximadament a la meitat la capacitat de l’embassament i contenen metalls pesants procedents d’antics abocaments industrials de la Foia de Castalla.
El Sindicat de Regs de l’Horta d’Alacant confia que les pluges de tardor i hivern permetin recuperar el nivell progressivament. Actualment, l’aigua del pantà té un ús agrícola molt limitat per la seva elevada salinitat i es destina principalment al cabal ecològic, al reg de l’horta de Montnegre ia la dessalació d’uns 500.000 m3 anuals
El pantà està declarat com a Bé d’Interès Cultural (BIC) i és propietat de la Comunitat de Regants Sindicat de Regs de l’Horta d’Alacant, amb seu a Mutxamel.
El buidatge del Pantà de Tibi obre una oportunitat per a la recuperació ambiental i patrimonial
El buidatge complet del Pantà de Tibi ha de convertir-se, segons el parer de Proyecto Terra, una iniciativa d’Arquitectura Sense Fronteres, en una oportunitat per abordar una restauració integral d’una de les infraestructures hidràuliques més rellevants del patrimoni valencià.
Davant la situació generada pel buidatge de l’embassament, Proyecto Terra considera que els treballs previstos per topografiar el got, analitzar els sediments i estudiar l’estat de les infraestructures haurien de servir per fer un diagnòstic global que vagi més enllà de les reparacions immediates.
La iniciativa planteja aprofitar aquesta circumstància per estudiar la restauració ambiental i patrimonial del Pantà de Tibi, així com la recuperació com a peça fonamental del sistema històric de reg i del paisatge cultural de l’Horta d’Alacant.
«Si es topografiarà el got, analitzar els sediments i estudiar l’estat de les infraestructures, és el moment de fer un diagnòstic integral», assenyalen des d’aquest col·lectiu, que consideren que la recuperació del pantà podria constituir «una nova gesta col·lectiva».
En aquest sentit, l’organització defensa que una actuació d’aquestes característiques no hauria de recaure només sobre els propietaris actuals. Projecte Terra reclama un compromís conjunt de les administracions autonòmica i estatal i planteja recórrer també a finançament europeu per fer possible una intervenció d’acord amb el valor històric de la infraestructura.
“Recuperar el Pantà de Tibi seria una empresa ambiciosa, però també ho va ser construir fa més de quatre segles”, destaca la iniciativa, que considera que la seua restauració es podria convertir en un exemple de recuperació del patrimoni hidràulic.
Recuperar l’aigua per a l’Horta d’Alacant
Projecte Terra recorda a més que la recuperació de la qualitat i l’ús de les aigües del Pantà de Tibi ja formava part de les seues reivindicacions dins del Pacte per l’Horta d’Alacant, concretament al punt 5, dedicat a l’embassament.
En aquell document se’n reclamaven la restauració i la posada en valor, la implicació econòmica de les diferents administracions, la recuperació de la qualitat de les seves aigües i la seva reconnexió amb el sistema històric de regs.
L’organització considera que, en un territori històricament condicionat per l’escassetat d’aigua, s’haurien d’estudiar totes les possibilitats tècniques perquè els productes de l’Horta d’Alacant puguen tornar a regar-se també amb les aigües del pantà.
Per a Projecte Terra, recuperar aquest ús permetria, a més, restablir un vincle històric entre l’embassament i l’agricultura de l’horta i aportaria valor afegit tant als seus productes com al paisatge cultural associat al sistema tradicional de reg.
No es drena des del 1974
Al mig segle, els sediments han reduït la capacitat útil més d’un 75%, fins a fer-la pràcticament inoperant per al reg. A això se sumen riscos ambientals i estructurals.
Els estudis tècnics dels anys 2000 ja alertaven de la presència de metalls pesants als fangs acumulats, però hui el perill és més gran: a la mateixa paret de la presa creixen figueres (Ficus carica) les arrels de les quals, en penetrar a la fàbrica de maçoneria, obren fissures, desplacen carreus i comprometen la cohesió. És un problema ben conegut en preses antigues: la vegetació llenyosa accelera la degradació i augmenta exponencialment el risc de fallada estructural.
Pla especial de protecció
Tot i no ser el propietari de la presa ni tenir la competència hidràulica, l’Ajuntament de Tibi ha elaborat un Pla Especial de Protecció del Pantà i, juntament amb AIJU, ha promogut anàlisis per conèixer millor la composició dels fangs.
Expliquen des del Consitori que es poden buscar fons europeus i nacionals per dur a terme aquesta neteja de gran envergadura, “però sense un conveni que ens doni eines per part dels propietaris, no podem actuar”.
D’altra banda, Ecologistes en Acció reclama a la Generalitat la instal·lació d’un filtre per evitar que s’arrosseguen terres contaminades riu avall, mentre els regants afirmen que només es desembassa l’aigua.
