L’esperpent dels dos casos judicials de Rubiales i Errejón tenen en comú múltiples detalls ridículs i cromatosos, propis de dos personatges públics que en moments de la seva vida s’han comportat com a mascles alfa o similar. Tot i que és clar que es jutja algú per un fet concret, tots dos portaven pel que sembla una tèrbola trajectòria de gestos xulescos, el polític d’esquerres en privat i sense fer soroll, encara que entre les seves companyes de files alguna cosa s’esmunyien, i el dirigent esportiu sense discreció: com no recordar aquestes imatges seves es va anar fent pal a les seves parts, insignes com a membres de la Casa Reial.
Potser és desproporcionat acusar-los d’agressió sexual, perquè quan una pensa en aquest grau de violència, no encaixa -sincerament- fer un petó per força a algú o abaixar-se els pantalons en plena vetllada després d’una festa desenfrenada. Compte, no estic justificant, les dues conductes semblen força vergonyoses i segurament tindran un càstig als tribunals. Tampoc no em sembla mesurat el linxament a què se’ls ha sotmès els dos investigats. Luis Rubiales devia haver demanat disculpes sinceres a Jenni Hermoso des del minut u i comprometre’s a no repetir-ho. Una multa per indemnitzar pels danys morals la víctima i assumpte tancat. En lloc d’això, es va posar a maniobrar quan no a coaccionar la jugadora a través del seu entorn familiar. Això, després de llançar uns esbufecs en xarxes socials impropis d’un dirigent del que sigui. Impresentable.
El que fos fundador de Podem tampoc no es va cobrir de glòria amb un missatge enigmàtic i ple d’excuses en què venia a dir que “la societat és la culpable”, el liberalisme masclista per a més senyes… Patètic. I el pitjor en aquest cas és que el jutge també s’ha lluït amb un interrogatori masclista i gairebé bavós que recordava tòpics infumables com el que “les mares les vesteixen com…” i donant a entendre que la víctima estava gaudint amb el presumpte assetjament. Increïble, que encara s’escoltin certes coses als jutjats. Però la sorpresa, almenys per a mi, ha arribat precisament amb l?actriu Elisa Mouliaá. Si ja em va semblar un gir estrany això de plantar-se en un plató de televisió de programa reguler per vendre exclusives dels detalls del seu affaire, ara que s’ha sabut que la setmana següent de patir el presumpte assalt sexual va convidar Errejón a anar junts a un concert de música… No sé, molt traumatitzada no semblava ‘sexual’ de nivell Premium.
En fi, un ja no sap què atenir-se, però humilment recomanaria a les dones no mostrar interès ni atracció per aquest tipus de ‘malotes’ que semblen confondre virilitat amb rudesa i regna solta a instints cavernaris de troglodites. Arrossegar la femella agafada pels cabells no és passable fa mil·lennis ni per a goril·les, a veure si demostrem entre tots estar una mica civilitzats.
