Per Carlos Mazón
Que els ciutadans de la Comunitat Valenciana som generosos i estem pendents dels altres és una cosa que hem demostrat al llarg de la història. El primer hospital del món per a malalts mentals va ser fundat a València el segle XIV pel pare Jofré. La missió humanitària més important de tots els temps va ser la propagació de la vacuna de la verola a Amèrica i Àsia i la va realitzar el metge alacantí Francisco Javier de Balmis al segle XIX .
El dia de la Comunitat Valenciana he volgut recordar aquests dos exemples que demostren el caràcter altruista d’aquesta terra. Ningú no pot posar en dubte la sensibilitat humana dels alacantins, castellonencs i valencians. Ni abans ni ara.
Hem estat, som i serem solidaris.
Viure a la Comunitat Valenciana és una sort i formar part d’ Espanya un orgull. No ens agraden els límits polítics, els que aïllen els territoris i produeixen diferències entre els ciutadans d’un mateix país.
Drets per a tothom i respecte per tothom perquè tots som iguals davant d’una Constitució que així ho reconeix per molt que alguns vulguin pervertir-la.
Ni pot ni un espanyol ha de tenir més privilegis que un altre. Ni puc ni he de tolerar que els valencians no tinguen les mateixes oportunitats que la resta dels espanyols.
Aquest poble dóna quan se’l requereix i pel mateix motiu demana quan en té necessitat. Necessitem un finançament equitatiu per als nostres serveis públics. Massa temps arrossegant la indolència del Govern central, que, els últims anys, a sobre governa amb favoritismes incitant la discòrdia entre les comunitats autònomes.
Reivindiquem amb raó. Amb arguments i dades. El darrer any hem aportat ocupació i riquesa. Som la regió que ha generat més ocupació amb la incorporació de 97.600 persones al mercat laboral, hem creat 7.053 noves empreses i suscitem confiança als inversors estrangers.
A canvi, ens tornen menyspreu. Espanya deu a la Comunitat Valenciana 4.500 milions d’euros en polítiques socials i els valencians rebem 276 euros menys per habitant que la mitjana de la resta d’autonomies. Això no és just i exigim que la generositat territorial sigui bidireccional entre lEstat i la Comunitat Valenciana.
L’actual Consell treu el màxim rendiment dels recursos financers de què disposem i atenem amb diligència totes les àrees de gestió. Pel camí hem marcat els senyals pels quals han de transcórrer les polítiques que milloraran la qualitat de vida dels habitants. Ja hi ha més deduccions fiscals i menys impostos per a les rendes baixes i mitjanes; ja s’han dotat els hospitals de més tecnologia per prevenir, detectar i curar malalties i s’han reduït les llistes d’espera sanitàries; ja hi ha llibertat educativa per escollir l’escola dels nostres fills i és una realitat la gratuïtat de l’educació de 0 a 3 anys; ja es tornen a fer les proves contra la prevenció del càncer de mama a totes les dones i hem tornat a pagar la renda valenciana d’inserció ia crear places a les residències de gent gran. La sanitat, juntament amb l’educació, és allò que més importa a aquest govern.
No oblidem els nostres joves, amb la bonificació a l’adquisició del seu primer habitatge perquè puguin iniciar el projecte de vida que desitgin, ni els emprenedors, els que ajudem amb microcrèdits perquè s’enlairin les seves empreses.
Som una regió rica en talent i cabalosa en creativitat, amb una ambició moderada que ens permet progressar en un país que ens fa més forts si sumem i ens debilita si dividim.
Hi ha metes que només s’aconseguiran si treballem en col·laboració: la redistribució hídrica, el corredor mediterrani, el finançament o l’atenció de la migració són alguns dels assumptes que requereixen consens.
Aquest és un poble pacient, dialogant i capaç d‟arribar a acords sempre que es respecti el nostre autogovern, el nostre Estatut d‟Autonomia i la Constitució Espanyola, que són normes perfectament compatibles i sincronitzades.
Al 9 d’Octubre, els valencians volem traslladar a la resta d’espanyols que volem avançar plegats en un país unit, que no volem diferències en obligacions ni drets i que les úniques singularitats que admetem són les que ens atorga la nostra cultura i la nostra llengua.
