L’estrambòtic –per dir alguna cosa– cas judicial de la dona del president, Begoña Gómez, em suscita múltiples incògnites. Per començar, quantes companyies aèries hi ha a Espanya, em refereixo, de propietat espanyola, no les que operen per aquest espai aeri? Jo tampoc ho sabia, he buscat una mica i sembla que són mitja dotzena les principals, encara que algunes no siguin gaire conegudes. Quin Govern no sortiria al rescat d’una empresa d’un sector tan petit en nombre de societats i tan estratègic, a més a més? Algun president gosaria mirar cap a una altra banda mentre s’enfonsa una d’aquestes mercantils? Cal que el seu parent mogui fils a l’ombra perquè li arribin subvencions i salvar-la de la desfeta? No m’ho crec.
Vaig més enllà: ens creurem que efectivament hi va haver tràfic d’influències per donar un cop de mà a Air Europa, en aquest cas. Si hi va haver un tracte favorable i il·lícit, com és que no hem vist ni un titular amb el nom d’un directiu del beneficiat per aquestes suposades irregularitats? Com sol dir-se, tan… és el que dóna com el que pren, quan hi ha corrupció se suposa que igual de responsable és qui mou els diners com qui els hi embutxaca, si no li corresponia percebre’ls. ¿No serà que en realitat en aquesta “investigació judicial” (entre cometes) l’únic que importa es redueix a tenir al candeler (al candelari, per a alguns) Perro Sanxe diversos mesos per després donar la previsible carpetada a l’assumpte?
L’últim detall surrealista que ha transcendit sembla que apunta que el jutge s’ha inventat articles i apartats de la Llei d’Enjudiciament Criminal per cridar a declarar el president del Govern, segons diversos mitjans de comunicació, algun de tan poc sospitós d’afinitat amb el PSOE com ‘L’Espanyol’ de Pedro J. Ramírez. En definitiva, continua el trist espectacle d’alguns togats que estan difuminant l’imprescindible prestigi de la Justícia, com ara el Tribunal Constitucional –ni més ni menys– esborrant d’una copa els tripijocs de malversació i exculpant expresidents autonòmics andalusos ¿socialistes? al vergonyós escàndol dels ERO.
Tan lamentable em sembla la persecució que fa olor de ‘lawfare’ la consort de Moncloa amb suposicions febles sense cap lògica, com l’esbandida a dirigents del PSOE condemnats per tolerar mangoneig amb els comptes públics. Si estem en mans d‟aquest tipus d‟àrbitres, el partit no pot acabar bé.
