L’emblemàtica masia de la finca del Carrascar d’Anselmo, un lloc molt conegut per veïns i veïnes de la localitat, està immersa en una disputa urbanística que podria afectar-ne la supervivència.
La finca, catalogada d’especial protecció, data del 1800, té 57 hectàrees, limita al nord amb el terme municipal de Xixona i va ser adquirida fa uns quatre anys per l’ibense Jesús Moltó, “perquè sóc un enamorat d’aquesta zona des que era petit”, explica.
L’immoble ha tingut diversos propietaris, però mai no s’han dut a terme treballs de restauració i conservació, fins que el nou propietari va decidir intervenir d’urgència, poc després de comprar-la, per evitar que s’enfonsés.
Moltó explica que va decidir fer una primera actuació a la teulada sense sol·licitar els corresponents permisos d’obra, per agilitzar. «Es va fer una actuació d’urgència i necessitat, i es va haver de fer ràpida i sense llicència a causa del col·lapse del departament d’Urbanisme, perquè haver d’esperar quatre o cinc anys que ens donessin la llicència o permís per fer aquesta conservació suposaria la caiguda de la casa i es va decidir procedir amb un simple arranjament de la coberta i la conservació de manteniment».
A partir d’aquí, afegeix, es va sol·licitar una llicència per continuar amb els treballs de tancaments i seguir amb els arranjaments interiors, però, de moment, no en sap res, indica, malgrat que s’han abonat les taxes corresponents i s’ha lliurat la documentació.
Tot i això, durant el transcurs d’aquesta primera obra, que va durar aproximadament cinc mesos, es va produir una denúncia a Conselleria, i ara la solució proposada per l’ Agència Valenciana de Protecció del Territori, a la qual està adscrita l’Ajuntament, és la demolició de tots els treballs realitzats.
Treure i tornar a posar
Jesús Moltó reconeix el seu error però al·lega que l’actuació realitzada a la teulada de la casa no ha afectat l’entorn, no ha afectat la superfície construïda, ni cap punt de la zona protegida, “per això, que proposin ara una demolició, no em sembla bé”.
El moll de la qüestió és al cèrcol perimetral o prefabricat de formigó que s’ha col·locat a les parets de la coberta per estabilitzar-la, com si fos un anell, i que ha implicat pujar uns centímetres l’altura “el que s’interpreta com una ampliació de volum”, explica.
Després d’un procés d’al·legacions davant de l’Agència Valenciana de Protecció del Territori, aquest organisme ha resolt que sigui el Consistori qui prengui la darrera decisió i “si l’Ajuntament dóna una ordre de legalització, s’obliden de l’expedient”, explica el propietari.
Jesús Moltó indica que està disposat a col·laborar en tot allò necessari, “fer projectes, pagar taxes, fins i tot si hi ha alguna sanció pertinent, doncs pagar-la”; en cas contrari, no descarta enderrocar la masia «perquè em surt més barat agafar, ficar una grua i treure-ho tot. Sincerament, a mi em fa més mal que ningú, però és la solució que veig»
Moltó va adquirir la finca amb la idea de poder arribar a viure algun dia allà, però mantenint-la oberta “perquè segueixi sent aquesta finca tradicional emblemàtica del poble, que coneix tothom, que molta gent puja a passar la Pasqua, a berenar, fer esport…”.
Comenta a més, que s’han retirat 17 remolcs d’escombraries que hi havia al contorn, deixant al descobert una font que estava coberta per la mala herba “perquè nosaltres no hem anat en cap moment fer mal a l’entorn, sinó a conservar una mica del patrimoni del poble”. I sobre la reparació de la teulada, afegeix que s’ha utilitzat teules antigues i pedra, i és “una conservació tradicional”.
Ara, l’Ajuntament s’ha de pronunciar, però si la decisió que han pres és demolir i restaurar el que està fet, “no estem disposats a assumir-ho, perquè s’ha actuat respectant allò que fa anys era a la finca”.
