L’absentisme laboral és un repte creixent per a les empreses, amb un impacte directe en la productivitat i l’estabilitat organitzativa. Aquest fenomen ha adquirit una rellevància especial els darrers anys a la comarca, especialment des de la pandèmia, on s’ha observat un increment constant en les taxes d’absència laboral. Així ho confirmava el darrer informe de la mútua Umivale Activa Ibi presentat per la seva directora territorial, Ana Talens, divendres passat 7 de febrer a la seu d’ IBIAE (Associació d’Empresaris Foia de Castalla).
Causes i conseqüències
Conscients d’aquesta problemàtica, IBIAE va organitzar una jornada dedicada a analitzar les causes i les conseqüències de l’absentisme, així com estratègies per mitigar-lo. Més de 50 professionals del sector empresarial van acudir a l’esdeveniment, reflectint l’interès i la preocupació que aquest tema genera. «Des de la pandèmia, l’absentisme no ha deixat de créixer, la pandèmia ha estat un detonant i d’aquí ha arrencat i anem costa amunt, sense parar», va assenyalar Talens, atribuint-lo a factors com el sector econòmic, l’edat, el gènere, la gestió sanitària i el context econòmic. «Com millor va l’economia, més gran és l’absentisme», va afirmar.
Per part seva, el director de l’associació empresarial, Héctor Torrente, va inaugurar la jornada subratllant la importància d’abordar aquest repte : “L’absentisme preocupa i moltes vegades no sabem com afrontar-lo”. Segons Torrente, encara que aquest problema no és nou, el seu impacte actual és més gran a causa de l’escassetat de mà d’obra qualificada: «Quan algú es dóna de baixa, com que no hi ha mà d’obra disponible, és més complicat reemplaçar-lo. A la indústria, això és un factor clau perquè no es poden aturar les màquines».
Talens també va diferenciar el comportament de l’absentisme entre treballadors assalariats i autònoms: «Els autònoms tenen una corba totalment oposada. En temps de crisi, alguns veuen la baixa com un refugi perquè no tenen ingressos. Però quan l’economia s’estabilitza, simplement treballen i eviten agafar-se baixes».
La «zona grisa»
Un altre punt clau que va abordar va ser la «zona grisa» dins de l’absentisme, explicant que hi ha baixes totalment justificades per malaltia, però en altres casos, el treballador pot optar per acudir o no depenent de diversos factors: «Hi ha aspectes personals, com el compromís del treballador, i també factors empresarials, com l’organització interna o l’ambient laboral. Tot això modula la decisió d’acudir o no.» Segons l’experta, l’absentisme també reflecteix el nivell de compromís en una empresa: «Quan baixa el compromís puja l’absentisme. És un termòmetre que mesura la implicació del treballador amb l’organització».
La taxa d’absentisme
Pel que fa a solucions, Talens va emfatitzar la necessitat que les empreses coneguin la seva taxa d’absentisme i analitzin les seves causes: «Moltes empreses ni tan sols saben quin absentisme tenen ni quant els costa. El primer és mesurar-ho i, després, treballar juntament amb la mútua i el servei de prevenció per identificar i abordar les causes subjacents».
Un altre aspecte clau que va destacar per reduir l’absentisme va ser la qualitat de l’ambient laboral. «Si el treballador té un ambient laboral bo, té els conceptes clars, la seva posició a l’empresa, si sent que la seva tasca és important perquè contribueix a l’empresa i és valorat pel seu ocupador, adquirirà aquest compromís», va recordar. La segona part de la jornada va anar a càrrec de l’ advocada laboralista Débora Marín, del despatx Galán Asociados, que va oferir una perspectiva jurídica i va resoldre dubtes sobre la casuística d’aquests casos.
