Després d’anunciar l’estiu passat que deixava el Futsal Ibi i que, aparentment, posava fi a la seva etapa al futbol sala, Carlos Vilaplana ‘Charly’ va tornar a calçar-se les sabatilles per embarcar-se al projecte del Crevillent Futsal . Mig any després, l’ala ibesa ha celebrat un nou ascens a Segona Divisió B i afronta amb il·lusió una temporada que suposarà un nou repte a la seva trajectòria esportiva.
L’any passat vas anunciar que deixaves el Futsal Ibi i, amb això, semblava que també el futbol sala. Què va fer que tornessis a posar-te les sabatilles?
L’any passat, en finalitzar la temporada, sentia que necessitava fer-me un descans i deixar la competició de banda. És cert que, al principi, la meva idea era penjar les botes i tenir temps per gaudir d’altres coses, però al cap d’uns mesos sentia que em faltava alguna cosa i que realment ho trobava a faltar. Aleshores se’m va presentar un projecte que em semblava atractiu i finalment vaig decidir acceptar el repte i tornar a posar-me les sabatilles. «Al cap d’uns mesos sentia que em faltava alguna cosa i que realment ho trobava a faltar.»
Vas arribar a pensar que no tornaries a competir?
Per suposat. És cert que no vaig tornar a competir a nivell professional, sinó que, en aquest cas, la categoria era Tercera Divisió . Al final, el fet de no haver de viatjar tan lluny ni dedicar tant de temps al futbol sala va ser el que va fer que prengués aquesta decisió. Ara tornem a una categoria superior i els desplaçaments seran més llargs, però ho afrontem amb moltes ganes.
Com has viscut aquest retorn, culminat a més amb un ascens a Segona Divisió B?
En general, molt bé. A Crevillent tenia coneguts dins de l’equip i això va fer que l’adaptació fos més senzilla. A nivell esportiu m’he trobat bé, tot i haver estat mig any sense competir. La temporada ha estat dura en alguns moments, però hem sabut tirar-la endavant i hem aconseguit l’objectiu, que no era cap altre que l’ascens a Segona Divisió B .
Després de la teua etapa a Ibi, què vol dir per a tu tornar a gaudir del futbol sala a prop de casa?
Significa molt. Al final fa set o vuit anys que jugo fora de casa, unes vegades més a prop i altres més lluny, però poder competir en una categoria semiprofessional a prop de casa és un luxe. El més important és que la meva gent pugui venir a veure’m quan vulgui; és el que més valoro d’estar a prop de casa. «El més important és que la meva gent pugui venir a veure’m quan vulgui.»
Què ha tingut el Crevillent Futsal per fer-te recuperar aquesta il·lusió per competir?
El Crevillent és un equip relativament nou, amb un projecte molt ambiciós. És un club que ha anat ascendint de categoria any rere any i que té moltes ganes de fer bé les coses. Quan van contactar amb mi tenia clar que no volia tornar a competir, però a poc a poc vaig anar seguint el projecte, vaig veure el que estaven construint i això va acabar motivant-me per fitxar-hi.
Quin ha estat el moment més especial d’aquesta segona etapa des que vas tornar al febrer?
Sens dubte, aconseguir un altre ascens a Segona Divisió B . En aquests moments veus recompensat tota la feina i el sacrifici diaris, i sempre són records que romanen per sempre.
A nivell personal, sents que aquest ascens té un valor diferent per tot el que has viscut els darrers mesos?
És possible que tingui un valor diferent, perquè passar de no tenir ganes de competir a fitxar al febrer per un equip i acabar aconseguint un títol de lliga i un ascens és molt bonic. És cert que estava una mica desmotivat i desil·lusionat amb aquest esport, que tant m’ha donat, però aquesta experiència m’ha fet adonar-me que, en gran part, el futbol sala ho necessito a la meva vida. «Aquesta experiència m’ha fet adonar-me que, en gran part, el futbol sala ho necessito a la meva vida.»
La temporada que ve portarà més exigència i desplaçaments. Com afrontes aquest nou repte?
Amb moltes ganes. Als meus dos últims equips només vaig poder gaudir de mitja temporada i aquest any tinc aquesta motivació que feia temps que no sentia de començar un nou curs des del principi. Sé que serà una temporada dura i llarga, amb molts quilòmetres per davant i moments bons i dolents, però l’afronto amb moltíssima il·lusió.
Si poguessis donar un consell al Charly que va decidir donar per tancada la seva carrera al futbol sala fa uns mesos, què li diries?
La veritat és que no me’n penedeixo d’haver pres la decisió de parar durant un temps. Si li hagués de donar un consell seria que, de vegades, va bé desconnectar per tornar després amb més ganes. A mi, per descomptat, m’ha servit per això.
Per acabar, queda Charly per a molts anys més a les pistes o ara prefereixes anar temporada a temporada?
Anem a anar pas a pas. Com deia abans, la temporada és molt llarga i, depenent de com em trobe físicament i mentalment, decidiré què fer l’any següent. Ara mateix vull gaudir del meu equip, dels meus companys i intentar donar el millor de mi per ajudar el club a complir els seus objectius.
