L’autorització administrativa i de construcció concedida recentment per la Generalitat Valenciana als projectes fotovoltaics Kenerjona I i Kenerjona II ha provocat una resposta conjunta dels ajuntaments de Castalla, Ibi, Onil i Tibi, que han demanat la paralització de les instal·lacions. Mentrestant la Plataforma Ciutadana de Tibi per la Defensa Mediambiental i Cultural de la Foia de Castalla, que integra diversos col·lectius ecologistes de la comarca, prepara la presentació d’un recurs d’alçada contra la resolució de la Generalitat.
Impacte paisagístic
Els dos projectes, promoguts per Kenergy Solar, estan previstos als termes municipals de Castalla i Ibi. Kenerjona I se situaria a les zones de Sarganella i el Forcall, a Castalla, mentre que Kenerjona II es desenvoluparia en terrenys d’Ibi. Segons la documentació aprovada, les dues plantes sumen una potència instal·lada de 81 megawatts i més de 130.000 panells fotovoltaics distribuïts en una superfície vallada superior a les 130 hectàrees. Això suposaria una extensió equivalent a prop de 183 camps de futbol reglamentaris.
La resolució de la Generalitat arriba després d’un procés administratiu que s’ha prolongat durant diversos anys. Un dels passos més rellevants es va produir a finals de 2024, quan la Conselleria de Medi Ambient va emetre una Declaració d’Impacte Ambiental favorable per als dos projectes. Aquella resolució incorporava diferents mesures correctores destinades a reduir l’impacte sobre l’entorn, especialment en l’àmbit de Castalla.
Ara, amb l’autorització administrativa i de construcció aprovada, els projectes continuen avançant en la seua tramitació. Tot i això, la decisió ha generat una nova reacció institucional a la comarca. Els ajuntaments de Castalla, Ibi, Onil i Tibi han fet pública una declaració conjunta en què manifesten el seu rebuig als projectes i sol·liciten a la Generalitat la seua paralització.
En el document, els quatre consistoris asseguren compartir la necessitat d’avançar cap a un model energètic basat en fonts renovables, però consideren que la implantació de grans instal·lacions ha de tindre en compte les característiques ambientals, agrícoles, paisatgístiques i socials del territori. També recorden que durant la tramitació han presentat informes tècnics, al·legacions i observacions sobre els possibles efectes dels projectes.
Planificació territorial
Els municipis consideren que les instal·lacions requereixen una major planificació territorial i reclamen una participació més activa dels ajuntaments en la presa de decisions relacionades amb projectes d’aquesta magnitud. La declaració està signada pels alcaldes Jesús López, de Castalla (PP); Jaume Berenguer, d’Onil (PP); Sergio Carrasco, d’Ibi (PSOE); i José Luis Candela, de Tibi (PSOE).
Plataforma ciutadana
Paral·lelament, la Plataforma Ciutadana de la Foia de Castalla treballa en la preparació d’un recurs d’alçada contra l’autorització concedida per la Generalitat. La possibilitat de recórrer aquesta resolució ja havia sigut plantejada pels col·lectius opositors durant les fases anteriors de la tramitació. Quan es van aprovar les declaracions d’impacte ambiental favorables, la plataforma ja va assenyalar que l’autorització administrativa seria el tràmit que obriria la via per presentar aquest tipus de recurs.
Via administrativa
L’objectiu del recurs és impugnar la resolució autonòmica davant la mateixa administració abans d’esgotar la via administrativa. Una vegada resolt aquest procediment, els col·lectius disposarien de la possibilitat d’acudir a la jurisdicció contenciosa administrativa. Durant els últims anys, els projectes han generat al·legacions per part d’ajuntaments, associacions i particulars. Una part important de les preocupacions expressades pels col·lectius contraris s’ha centrat tant en la ubicació de les plantes com en les infraestructures associades necessàries per a l’evacuació de l’energia produïda.
Línia elèctrica de 19,3 km
Segons la documentació sotmesa a informació pública durant el procediment, la proposta contemplava una línia elèctrica de 19,3 quilòmetres entre la subestació de maniobra de Sarganella, a Castalla, i una nova subestació prevista a Mutxamel. Del traçat plantejat, 18,4 quilòmetres eren aeris i 958 metres soterrats, amb un total de 62 suports. Col·lectius ecologistes van advertir durant la tramitació que una vintena d’aquests suports se situaven dins de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del riu Montnegre. En concret, assenyalaven els suports compresos entre els números 37 i 58 i recordaven que el Decret 12/2023 del Consell estableix limitacions per a la implantació d’instal·lacions renovables en aquest espai protegit.
La infraestructura d’evacuació ha seguit una tramitació diferenciada respecte de les plantes fotovoltaiques. De fet, les declaracions d’impacte ambiental favorables emeses per la Generalitat per a Kenerjona I i Kenerjona II no incloïen aquesta infraestructura.
Recurs d’alçada
Paral·lelament, la Plataforma Ciutadana de la Foia de Castalla treballa en la preparació d’un recurs d’alçada contra l’autorització administrativa concedida per la Generalitat. Després de conéixer-se les últimes resolucions favorables, alguns dels col·lectius integrats en la plataforma, com l’Ateneu Popular La Gavarnera d’Ibi, es van reunir a principis de maig amb representants de l’Ajuntament d’Ibi per analitzar possibles línies d’actuació. A aquesta resposta s’ha sumat ara la declaració institucional conjunta signada pels ajuntaments de Castalla, Ibi, Onil i Tibi, així com els posicionaments aprovats o debatuts en els respectius plens municipals durant l’última setmana.
Al·legacions
Tant els ajuntaments afectats com diferents entitats socials, ecologistes i particulars han participat en la tramitació dels projectes mitjançant la presentació d’informes i al·legacions. En el cas de Kenerjona II, la documentació de la Generalitat recull la presentació de 94 al·legacions durant els tràmits d’informació pública, 51 en una primera fase i 43 en una segona. Ara, després de l’autorització administrativa concedida per la Generalitat, el següent pas anunciat pels col·lectius opositors és la presentació d’un recurs d’alçada contra la resolució autonòmica.