El funcionament dels micròfons —i, amb això, qui pot parlar i en quin moment— va acabar convertint-se en el centre del ple d’Onil del passat 9 d’abril. El que en principi és una qüestió tècnica va derivar en un enfrontament polític obert entre el govern municipal (PP) i els grups de l’oposició.
La sessió es va celebrar en absència de l’alcalde, Jaume Berenguer, i va ser presidida pel primer tinent d’alcalde, Rubén Garrido, que va mantindre el sistema d’intervencions implantat en els últims plens, en què la presidència ha d’activar el micròfon perquè els regidors puguen parlar, a diferència del model anterior, en què podien fer-ho directament.
“Ací, al final, el que es busca és mantindre un ordre de ple. Es porten els punts, es parla del punt en qüestió i, si teniu alguna consulta, vos donen la paraula, com sempre”, va assenyalar Garrido.
Sistema «poc flexible»
La discrepància va aparéixer quan l’oposició va posar en dubte que aquesta limitació siga tècnica. Durant el torn de precs i preguntes, la regidora socialista Rosa Verdú va llegir una resposta de l’empresa responsable del so per defensar que l’equip permetria més flexibilitat: “el sistema permet un màxim de sis micròfons actius… cosa que permet que diverses intervencions estiguen actives al mateix temps”.
Amb aquest argument, l’oposició sosté que es podria facilitar un debat més obert, amb rèpliques immediates entre regidors. La crítica es va endurir en la mateixa intervenció: “l’equip de govern ha mentit”, va afirmar Verdú, que va anar més enllà: “és el tercer ple en què l’equip de govern menteix”. També va atribuir el model actual a una decisió política: “aquest sistema s’ha fet perquè no es puga debatre” i “no ens doneu la paraula de manera simultània”.
La regidora va vincular aquesta limitació amb la funció del ple, advertint que amb aquest format resulta “molt difícil i pràcticament impossible” exercir la tasca de control al govern municipal.
La discrepància no es va quedar en el desenvolupament del ple. Després de la sessió, els grups municipals de Sumem Onil, el PSOE i la regidora no adscrita Cristina Tango van signar un comunicat conjunt en què denuncien “limitacions reiterades a l’exercici legítim de la paraula” i asseguren que durant el ple es van produir “interrupcions constants i retirades de torn de paraula”.
En el mateix text, els signants adverteixen que aquesta situació “debilita la qualitat democràtica del ple municipal” i reclamen “la garantia del dret a la paraula” i la capacitat de fiscalització de l’oposició.
Versió de l’equip de govern
Per la seua banda, l’alcalde d’Onil, Jaume Berenguer, ha eixit al pas de les crítiques i ha defensat el funcionament del sistema de micròfons. Segons ha explicat, el model actual —en què la presidència dona pas a les intervencions— és el que s’utilitza de manera habitual en altres ajuntaments. “Encara que puguen xarrar quatre micròfons a la volta, el permís l’ha de donar igual”, ha assenyalat.
L’alcalde sosté que aquest canvi respon a la necessitat d’ordenar el debat i garantir que les intervencions queden correctament reflectides en acta. En aquest sentit, recorda que els mateixos grups de l’oposició havien qüestionat anteriorment la claredat de les intervencions. “Tornaríem al mateix d’on estàvem abans”, ha indicat, en referència a un sistema en què diverses persones podien parlar alhora, generant un “guirigall” que dificultava el seguiment del ple.
Berenguer defensa que el sistema actual permet identificar millor cada intervenció i evita aquest tipus de situacions: “Això no és coartar la paraula, és fer un debat ordenat”.