Deu anys després, el festival Marearock ha tornat a Ibi per celebrar el seu vinté aniversari. Ho ha fet amb quatre dies de música, ambient i una sensació compartida entre assistents i veïnat: tornava a moure’s alguna cosa al poble.
Durant els quatre dies, de dijous a diumenge, al voltant de 1600 persones es van congregar al festival. Els concerts del dijous al càmping ja anticipaven que els assistents, per plaer o per curiositat, el festival concentraria a moltes persones. Entre renyoneres, adhesius i samarretes dels grups preferits, es respiraven ganes de festival.
El divendres, el recinte principal va obrir les portes. Podies comprar tota classe d’accessoris a les tendes que muntaven entusiastes del festival. A més, l’organització va posar a disposició del públic una font per refredar-se entre la gran calor que feia durant tot el cap de setmana; i un foodtruck amb menjar.
Entre grup i grup la gent s’assentava al terra del voltant per descansar, parlar i agafar forces per tornar-hi. A banda, hi havia qui, del poble o dels voltants, obrien els seus cotxes a prop del festival, posava música i compartia begudes i un parloteig abans d’entrar.
A pesar de les queixes dels empresaris exposades a través d’IBIAE, el festival es va desenvolupar amb normalitat. No obstant això, un festival, com en qualsevol gran esdeveniment, sempre dona la possibilitat de trobar alguns xicotets vandalismes. Res fora del comú. Segons la Regidoria de Joventut, la policia i el regidor agraïren als assistents el civisme i el bon funcionament del festival.
També hi va haver espai per al debat, entre concerts i xerrades. En moltes converses s’esmentava l’absència de grups locals com Malditeria. Algunes veus lamentaven que no s’haguera comptat amb més representació de la zona. Tot i això, el cartell va complir les expectatives, i algunes actuacions van brillar amb llum pròpia.
Una d’elles va ser la d’Envidia Kotxina. A la sortida, entre el bullici de gent i els somriures, un assistent cridava: “Este ha sigut el concert del festival!”. La frase, llançada entre l’eufòria i la satisfacció, va ser la declaració de la nit.
El dissabte, el Marearock va viure el seu clímax. La coincidència horària entre Benny Page i El Noi del Sucre va dividir al públic, però no va restar intensitat a cap dels dos concerts. Entre fans fidels, curiosos i gent del poble, a mesura que la nit avançava, el públic d’ambdós escenaris creixia. Va ser un èxit d’assistència i d’ambient.
Després dels concerts, alguns intentaven resistir fins a l’afterparty oficial. Al càmping es podien observar les siestes improvisades, les converses interminables i els intents de conservar energia pels petits concerts que encara quedaven. Però quan la música tornava a sonar, ningú volia quedar-se fora.
Per a molts veïns d’Ibi i d’altres pobles del voltant, el Marearock ha sigut més que un festival. Ha estat una alegria retrobada, una excusa per tornar al carrer, per veure gent, per saber que el poble es poden celebrar esdeveniments d’aquest tipus. Pel que fa a la resta del municipi, el festival tampoc va suposar una molèstia exagerada. Tot i algunes crítiques puntuals, el festival s’ha desenvolupat amb normalitat i ha tornat a posar la localitat al mapa dels esdeveniments musicals.