Espanya Rural, el programa de Ràdio Nacional d’Espanya dirigit per Manolo Hernández Hurtado, s’ha endinsat en Onil per contar què queda —i què resisteix— d’un segle i mig de nines, fàbriques i memòria compartida al Vall del Joguet. L’alcalde, Jaume Berenguer, no parla de nostàlgia: parla de futur i identitat. Recorda que el Museu de la Nina no és només un aparador, sinó un espai viu on convergeixen generacions.
“Ens agrada vendre’l més que com un museu, com una fàbrica de somnis: els xiquets descobreixen nines noves i els majors recuperen les que han marcat la seua vida”, explica.
Canvi i innovació
El programa baixa després al terreny productiu. César Bernabéu, director comercial de Berjuán, defensa que Onil ha sabut diferenciar-se amb innovació. Recorda projectes que han obert mercat —el bebé lactant o les nines repel·lents de mosquits— però no amaga el diagnòstic:
“Durant massa temps hem fet el mateix, i hui ja no funciona”. La seua recepta passa per unir forces, com en el moment fundacional de Famosa.
Des de Muñecas Paola Reina, Camilo Bernabéu descriu un ofici que continua sent mig indústria, mig artesania: vinil preparat en laboratori, forns que treballen nit i dia, aerografia, implantació de cabell i vestuari dissenyat segons tendència. Tot amb un objectiu clar: arribar a temps perquè “els Reis venen de pressa”. I apunta una idea que travessa el programa: la nina encara educa, acompanya i, en molts casos, cura.
La memòria es cola amb Pedro Garrigós Sempere (Pedro Maura), que evoca les primeres peces de fang al voltant de 1870, i amb veterans com Vicente i José Esteve, testimonis de l’ascens de Famosa i d’uns Nadals que començaven amb cançons que mig país podia taral·lejar. El relat s’humanitza amb Tere, antiga treballadora i després guia del museu, que resumeix un sentiment compartit: de menuda “era la xiqueta que més nines tenia del poble” —i encara hui li dol veure com baixa la producció.
El relat es tanca amb la mirada turística. Rubén Garrido, regidor de Turisme, recorda que Onil no viu només del joguet. Convida a recórrer el Palau-Fortalesa del Marqués de Dos Aigües, el refugi antiaeri, el Museu de la Nina i espais naturals com Casa Tápena, a pocs quilòmetres del nucli urbà. I remata amb una idea senzilla: després de caminar i descobrir història, val la pena asseure’s i provar un arròs de muntanya o uns gaspatxos d’Onil —una manera diferent, diu, d’entendre també el poble.
