Per Faina L. Vicedo, graduada en Filosofia
Comença el 2023 i amb ell els Comités Tècnics del Pla Estratègic d’Ibi es reunien per a implantar el Pla Estratègic Local 2021-2025 de l’Ajuntament d’Ibi. Aquest té com a objectiu millorar la qualitat de vida al poble. En aquest sentit, una de les conclusions a les quals s’arriba en aquest document (que es troba a la pàgina web de l’ajuntament d’aquesta localitat, tot i que aquest planteja que el pla és per al 2022-2027) és que “segons els enquestats la percepció d’Ibi és millor com a lloc de treball que com a lloc de residència”. I, per a pal·liar aquesta sensació, el pla estratègic se centra en quatre línies que marcaran la direcció de polítiques que seguirà l’Ajuntament d’Ibi: Viure a Ibi, Treballar a Ibi, Ibi la Gran Fàbrica¸ Ibi Ciutat del Joguet.
Ara bé, sorprén que si un problema a afrontar és que Ibi es percep com un entorn més preferible per a treballar que per a viure, només una de les quatre línies estiga dirigida a l’incentiu de viure a Ibi. Fet amb el qual s’evidencia, novament, que Ibi s’està (l’estan) convertint en un entorn més per a tindre el cabet a la faena, que per a viure.
Nogensmenys, cert és que no és tan important la quantitat com la qualitat de les propostes. Però, si ens hi fixem, en concret en la Línia Estratègica 4 Viure a Ibi, que tracta de pal·liar aquest sentiment de el poble està mort: on estan les propostes de millora de l’oci cultural? Sembla que des de la perspectiva de l’Ajuntament fer desitjable viure i pertànyer a un poble consisteix únicament a tindre una casa, una bona mobilitat i una mica d’oci nocturn. Què ocorre amb la necessitat contínua de reptes, de creixement i aprenentatge intel·lectual, cultural i artístic de les persones? Com facilita l’Ajuntament eixos espais on les persones de diferents edats comparteixen els seus sabers i experiències per a continuar donant la seua interpretació del món en forma de cultura local? Quina és la idea d’Ibi en la qual creu l’Ajuntament perquè les persones d’aquest poble tinguen una identitat cultural arrelada als costums i que faça brollar un sentiment real de pertinença que genere que tinga sentit quedar-se al poble a viure? Que Ibi siga una Gran Fàbrica amb cases, festes locals i un poc d’oci nocturn: una idea que beu de la distopia.
L’esforç treballador i industrial que històricament s’ha fet en aquest poble és de valorar (tot i que seria necessari fer-hi una anàlisi real sobre quina és la qualitat de les condicions de treball i dels drets laborals), però que no es venga fum, amb eixe pla el que es vol llaurar és una terra per a empresaris. Perquè les persones desenvolupen un sentiment de pertinença real, i així, desitjar quedar-s’hi a viure i fer créixer el patrimoni cultural del poble al qual senten que pertanyen s’han de proporcionar les eines necessàries. Ibi ha aconseguit moltes coses amb el cabet a la faena, però amb aquesta deriva serà (si no ho és ja) més polígon que poble.