Les pensions segueixen sent un dels grans cavalls de batalla dels governs i la solució de com afrontar en les properes dècades la despesa que generaran les arques públiques es manté en una incògnita. Però aclarir aquesta, encara que sigui de forma provisional i sense tenir cap tipus d'acord amb la resta de col·lectius implicats, el ministre de la Seguretat Social, Manuel Escrivá, ha destapat la caixa de les sorpreses anunciant la intenció d'augmentar les cotitzacions a la seguretat Social dels treballadors, i de les empreses, per resoldre el que més aviat que tard arribarà: Un desajust comptable i de tresoreria entre allò ingressat per les cotitzacions i allò que l'Estat haurà d'abonar als pensionistes mensualment. Segons les previsions del Banc d'Espanya, el 2050 hi haurà dues persones de més de 65 anys per tres treballadors en actiu. Evidentment, els comptes no surten, es mire per on es mire. Buscar una solució davant d'aquesta irreversible situació es fa una exigència per al govern actual i els que vinguen. Però sembla que l'administrador de torn sempre ve a la ment la solució més ràpida i senzilla: que recaiga el mort sobre dels treballadors, ja va ser amb la pujada de l'edat de jubilació fins als 67 anys i ara, proposant pujar la despesa a les empreses i reduint el sou als assalariats. Per això no cal ser ministre, ni gran economista, ni expert en macroeconomies.
No hi ha pocions màgiques ni remeis espontanis que resolguen un assumpte que porta damunt de la taula dècades i que es va accelerant conforme passen els anys. Però és obligació dels nostres governs trobar camins més creatius i eficients que optimitzen el desaforat gasto públic que tenim en este país, sense oblidar el forat que genera la corrupció a Espanya que aconseguixen els 90.000 milions d'euros cada any. Per comparació, quelcom menys del que costa el pagament de les pensions en un sol exercici (102.500 milions) , o quatre vegades les ajudes per desocupació als parats (19.600 milions) . Així que, senyors diputats, comencen a elaborar un pla a mitjà i llarg termini que no passe per emprenyar als de sempre, pose's d'acord, facen bé el seu treball i deixen-se de gaites polítiques que per a això se'ls ha triat."
Suma y sigue.Este problema se viene venir desde hace mucho tiempo y ninguno de los partidos mayoritarios han querido afrontar con seriedad el problema para buscar una solución y dar viabilidad al pago de las pensiones.Para más INRI...el añadido de este gobierno social-comunista,experto en gastar y dar paguitas con el dinero de todos.Por una lado,no hay dinero para pensiones pero si para comprar votos de jóvenes de 18 años (que casualidad...primer año que pueden ejercer votar) entre muchas cosas.