Per Chimo Olcina, professor del col·legi Mare de Déu de la Salut d'Onil
Vivim en una societat polaritzada. No hi ha grisos, són tot o blancs o negres. Afecta això a l'educació? Evidentment, si.
En 1990, la LOGSE ordenava de manera diferent el sistema educatiu, i l'alumnat de 7é i 8é de primària, anava a l'institut per a fer allí el nou 1r i 2n de l'ESO. Això és un fet constatable. És millor o pitjor? 30 anys després hi ha opinions diverses, però totes basades en un canvi evident.
A partir d'ací, LOPEG, LOCE, LOE, LOMCE i LOMLOE. El fàcil és dir que és una barbaritat que des de 1995 fins al 2020, hi haja hagut 5 Lleis Orgàniques d'Educació, i és cert que diu molt poc de la classe dirigent, perquè no han sabut consensuar una Llei que puga perdurar diversos anys i que combine valors tradicionals com l'esforç amb les noves realitats socials amb les quals anem convivint.
Tot és gresca, acusacions mútues, frases grandiloqüents, interpretacions i veritats a mitges. Casualitat o no, no hi ha debats seriosos on s'expliquen els canvis sense més i les seues justificacions. Ens quedem amb el titular que diuen “els nostres”, però no tenim arguments sòlids per a defensar o criticar el canvi amb coneixement.
I ara ve el greu i enllace amb això del blanc i negre del principi. Canviem les lleis per a millorar, per a adaptar-nos, per a tindre generacions més formades, més crítiques i més empàtiques, Però… serà així? Jo crec que no. Tindrem unes generacions menys formades que les anteriors, més manipulables, ens “ficaran” fake news com vulguen, i això que en la butxaca portaran a colp d'app, més de 5.000 anys d'història on consultar tot el que necessiten.
Tant de bo es poguera consensuar una Llei justa, solidària, efectiva i adaptada a una Constitució moderna que veritablement forme persones amb uns valors que millore cada dia el món on vivim. Tant de bo no ens centrem en el que ens separa i sí en molt del que ens uneix per a construir una cosa de la qual dins de 25 anys ens sentim orgullosos com a país.
Igual soc un il·lús, igual en aquest món on els diners i el poder ho mou tot, és demanar una utopia… d'ací naix una pregunta a la qual no trobe resposta: és l'educació l'origen d'aquesta situació o ha de ser la solució?