Per Sergi Esteve Rico, graduat en Geografia i Ordenació del Territori i professor d’institut.
Fa unes setmanes l’alcalde de Castalla donava una entrevista a Ràdio Alcoi per a anunciar la posada en marxa d’una sèrie de projectes que el nostre poble té pendents des de fa anys, entre ells la nova escola, el centre de salut o la residència per a persones majors. Són bones notícies, crec que en això convindrem tots, i és de justícia reconèixer la feina que s’ha fet des de l’Ajuntament per a impulsar-los.
No obstant això, si després de la dolçor inicial ens parem a pensar en com estan executant-se aquests projectes, apareix el regust amarg al comprovar que, una vegada més, en este poble es treballa de forma aïllada, sense cavil·lar gens els efectes col·laterals de les actuacions.
Vos heu fixat on estan construint l’escola? A la Llauria, en un d’eixos solars de la perifèria que porten més de deu anys separant carrers que no duen enlloc. A l’entrevista que citàvem al principi l’alcalde tractava de vendre l’idoneïtat d’aquest emplaçament parlant-ne de la facilitat d’accés. No semblava adonar-se’n de que ahí està precisament el pecat de la qüestió: si els actuals col·legi i institut públics ja estan a les afores, ara esta segona escola encara ho estarà més. Per al nou centre de salut i per a la residència també s’ha parlat d’un terreny situat al costat de les antigues vivendes tutelades, és a dir, més lluny encara. Inclús la iniciativa privada va en la mateixa línia a falta d’unes normes urbanístiques clares que l’orienten: fa només uns mesos que un dels principals supermercats del poble es traslladava tres-cents metres des de la seua localització anterior, i al mateix carrer, però (ho adivineu?) a les afores.
A Castalla estem pagant les conseqüències de no tindre una estratègia integral a mig i llarg termini sobre què volem que siga el nostre poble. No només no existeix eixe pla, sinó que no l’ha tingut ni aquesta ni cap altra corporació municipal en els últims deu o quinze anys, com a mínim. Ni els governs ni les oposicions: cap dels partits que es presentaren a les eleccions municipals tenia un projecte clar, treballat i integral que justificara per a què es presentava.
Precisament ara que és urgent emprendre reformes cap a una mobilitat sostenible, l’ajuntament, que probablement ni ho haurà pensat, fa i deixa fer en direcció contrària: una Castalla depenent del cotxe, que tot ho trasllada a la perifèria mentre deixa enderrocar-se el centre històric, contempla impassible com l’eixample es buida de vida, i presumeix d’habilitar aparcaments al carrer Ronda Foia. Clar que és més fàcil fer-ho així que calfar-se el cap per a encaixar instal·lacions dins del teixit urbà, però l’objectiu no deuria ser la comoditat dels que decideixen, sinó la racionalitat de les decisions.
La qüestió és més greu del que sembla, perquè estem davant mesures irreversibles. L’escola es quedarà permanentment allà on la construïsquen ara, i el mateix passarà amb el centre de salut i la residència. No podem seguir a base d’apagar focs i de posar pedaços, tanta improvisació només fa que perdem oportunitats i malbaratem esforços en una espiral de fer i desfer. Necessitem d’una vegada per totes una estratègia integral per a Castalla, una idea clara de cap a on volem anar. I la necessitem ja.