"Estem a pocs dies de conéixer l'abast real dels acords globals que isquen de la cima sobre el canvi climàtic que s'està desenrotllant a Glasgow en les últimes setmanes. La informació que arriba a la ciutadania, sent pobre i poc clara, no és molt encoratjadora, de moment. Com sempre, les cimes climàtiques de les últimes dècades són una espècie de decàleg de bones intencions que acaben en paper mullat una vegada tornen als seus països cada un dels seus representants. Perquè una vegada allí, es troben amb la realitat de canviar un model econòmic basat principalment en la generació de residus fòssils causants del canvi climàtic, encara que li sàpia greu als negacionistas, i això suposa modificar les economies locals de dalt a baix. I com tot, un canvi d'esta magnitud suposa un esforç que obliga a imposar lleis, a limitar l'ús de tots els derivats del petroli, entre altres accions, en els territoris on més emissions de C02 es generen.
Els països desenrotllats són els màxims responsables d'arribar a un acord que implique mesures urgents abans de que siga massa tard per a revertir una situació que s'accelera exponencialment cada any. Si la pandèmia va paréixer ser un respir per al planeta per la paralització global de l'economia, la volta a la normalitat ens torna a l'escenari prepandèmic. Arrere queden aquells cels blaus i nets de contaminació que durant molts mesos s'han pogut contemplar en les principals ciutats de tot el món. És evident que eixe 'stop' que va detindre el planeta no ho suporta l'actual model de capitalisme global existent, però és segur que hi ha camins que porten a trobar una solució sostenible que propose un equilibri entre el consum desaforat i el manteniment dels recursos naturals. No és una qüestió de colors polítics com alguns s'esforcen a vendre.
La necessitat de reduir l'emissió de gasos contaminants és la major responsabilitat de la història que tenen els governs, les empreses i, per descomptat, els ciutadans. En unes poques dècades, les generacions pròximes tindran el comandament i no ens queda una altra que deixar-los un planeta en condicions mínimament habitables. Posem-nos mà a l'obra i menys bla, bla, bla.