No és novetat afirmar que les grans firmes elèctriques han tingut i continuen tenint la mala fama entre els ciutadans. Una imatge que s'han guanyat a pols entre d'altres, la conya que hi ha amb el preu de la llum. En aquestes últimes setmanes i dies, estem sent testimonis d'una de les més vergonyants escalades en el cost de la factura d'aquest subministrament essencial. No hi ha qui entengui ni el rebut, ni les causes de per què aquesta bogeria ascendent que ha convertit Espanya en el país europeu amb l'energia elèctrica més cara i la tercera que més ha pujat en l'últim any. La història de les grans empreses de el sector ve trufada de sonores portes giratòries -terme que neix precisament d'aquesta qüestió- i butaques en els consells d'administració on encara es sentin, o s'han assegut, alguns coneguts exministres i expresidents com José María Aznar o Felipe González. Es desconeix quin ha estat el veritable exercici de funcions durant els anys que han estat en aquests consells, però del que no hi ha cap dubte, és que la seva estada allí no ha servit per establir una encertada política de contenció dels preus i una estratègia encaminada a suavitzar els vaivens dels mercats elèctrics que són ara l'argument principal per explicar aquesta escalada sense fi.
En aquest context, la polèmica s'ha servit en safata de plata perquè ara oposició i fins al mateix soci de govern de Sánchez, Podem, aprofiti la conjuntura per treure rèdit d'aquest escandalós assumpte que té als ciutadans en suspens i pendents de la propera factura. Es repeteix la història de sempre, quan comença a pujar el rebut de la llum, tothom es posa les mans al cap i comença l'escalada de declaracions i contradeclaracions culpant els uns als altres, i sense resoldre la papereta.
Miriam Martínez, or en superació
Qualsevol elogi es queda petit per reconèixer l'immens èxit aconseguit per la nostra esportista més internacional a Tòquio. Una medalla de plata amb gust de or per a una esportista que ha superat totes les seves metes. La ibense Miriam Martínez va viatjar fins als Jocs Olímpics per fer realitat dos somnis, el del seu pare i el seu propi. Participar en unes Olimpíades és, per a qualsevol atleta, una gesta personal que supera qualsevol altra. Però la seva, aquí a la nostra comarca, esdevé encara més especial si cap. Dedicació, esforç i voluntat són els grandíssims exemples de vida que ens ha donat Miriam i que serviran d'inspiració per a molts. Gràcies.