Per Carles Durà, director del CFPA d'Ibi
Que? s’estava muntant tan grandio?s a Castalla? La sorpresa es dissipa? dimecres quan dos mil joves d’arreu dels territoris valencianoparlants hi arribaren amb la targeta de presentacio? i ompliren de gom a gom el centre del poble amb un ball (pre)assajat. Pero? ac?o? que? e?s, tan bestial? - Ei! Aci? ho teniu: Com sona l’ESO! I amb un goig sembrat flipa?rem amb Com sona i com dansa i actua i com viu i com sent i esclata i com il·lusiona i enamora i atrapa, i com alc?a les mans, i com deixa lliure l’a?nima i escampa els somnis i encarna l’amor rebel i ene?rgic l’ESO...
Benvinguts un any me?s a CSE! Tres dies de plenitud d’adolescents que conviuran entre grapats de tendes de campanya al velo?drom (Castalla, un immens ca?mping!) d’assajos parcials a l’auditori, dinars a les comparses, concert exclusiu d’El Diluvi, dutxes compartides... Dos mil adolescents que han arribat al poble de les rondalles (els ho han explicat a classe, que d’aci? e?s Enric Valor!) amb les pro?pies il·lusions de l’espectacle d’enguany, “Seients Buits”, que els fara? sentir-se protagonistes d’una histo?ria inoblidable i total.
Amb uns ulls com a taronges i la boca oberta encarem la nit de divendres mentre el crono?metre descompta vertiginosament els minuts. La magnitud del muntatge ha creat a Castalla una expectacio? brutal. Per als qui ja sabem a que? assistim (sort de tindre fills que hi han participat) el deler no e?s menor per me?s que en coneguem el format: les grades gegants ascendents que es perden de vista, les tres altures d’escenaris (per a la banda, coreografies i grup musical respectivament) emmarcat per torres d’altaveus que sostenen travesseres meta?l·liques amb focus i canons de llums la?sers; enc?a? i enlla? grues amb ca?meres i me?s llums, micro?fons, cadires, cadafals, me?s ca?meres dissimulades... i enlairada al bell mig de tot una immensa pantalla digital.
Aquesta nit de CSE a cel descobert sempre e?s prodigiosa, fosforescent, esperanc?adora i plaent. Una conjuncio? d’elements (des de fa vint anys!) nome?s s’hi dona aqueixa nit al mo?n. I la lluna i les estrelles hi so?n presents, tambe?, en aquesta correlacio? de somnis inexhauribles i desitjos fascinants, d’emocions eternes i inesgotables, d’esperits rebels i cares devanides que canten, dansen, toquen, interpreten i viuen -infinitament!- una histo?ria amb que? amb hora i mitja ens deixen bocabadats, ens guanyen el cor i ens recorden la vida.
S’acaba el temps i comenc?a el flipe: les veus dels joves s’envolen per la nit, com en un eco: representen a Ell i a Ella. La mu?sica sona, comenc?a el joc de llums, les evolucions,
els gestos i la sincronia de moviments, s’encenen les espurnes dels ulls dels joves i el pu?blic caiem pres d’aquesta meravella... No en donem l’abast a tot plegat.
L’u?nica veritat que vam viure divendres a Castalla fou aquesta: que paga la pena deixar- se meravellar per l’ESO. El professorat, les AMPA, els instituts, les administracions... que creuen a ulls clucs en aquestes generacions i treballen de valent per oferir-los el futur embastat a les mans, embolcallant-lo d’il·lusio?, de mu?sica, de responsabilitat, d’ofici i de llibertat cada any ho aplaudim a boca oberta en esdeveniments com aquests. Per que?, indubtablement, paga la pena creure en l’ESO.