Per Rafael Serralta Vilaplana, alcalde d'Ibi
El pasado martes el ayuntamiento en pleno y por unanimidad otorgó a Carme Garrigós, a título póstumo, el merecido título de HIJA PREDILECTA de esta villa.
Nacida en Ibi en 1954, fue una mujer valiente, comprometida y especialmente sensible a las injusticias. Muy creyente, resumía su principal inquietud en una de las frases, para ella, más conmovedora del cristianismo: “Lo que hagáis por uno de estos pequeños, lo hacéis por mí”. Y esa fue su misión en la vida: trabajar incansablemente en favor de la salud y los derechos de los niños, niñas y mujeres de las zonas más desfavorecidas del mundo. Dedicó la mayor parte de su tiempo en hacer cumplir los derechos de la infancia en UNICEF, trabajando en territorios tan hostiles como Etiopía, Somalia, República Democrática del Congo, Ruanda, Senegal, Sudán del Sur o Afganistán. El 25 de febrero de 2020, triste y prematuramente, nos dejó; no obstante, su espíritu solidario, generoso y de entrega al prójimo, permanece a día de hoy entre nosotros.
Carme Garrigós Pérez, “Bota”, sobrenom que amb tant d’orgull portava, va ser i serà un dona estimada, digna d’admiració, i reconeguda en anterioritat en vàries ocasions. Va rebre la insígnia d'or de la Vila l'any 1994 i distingida pel seu treball en 2012, en l'Acte Institucional del 6 de gener.
En 2016 ens va obsequiar amb la seua exposició “Mamarratxos”: un projecte solidari en què ens mostrava a les dones de diferents països i cultures que havia tingut l'oportunitat de conéixer al llarg de la seua vida com a voluntària i cooperant. Carme, una vegada més, ens ensenyava la seua tasca de servici i entrega a les persones més necessitades. Transmetia, a través de pinzellades d'il.lusió i esperança, el seu sentir pel món que devia ser millorat.
IBENSE en majúscules, va ser gran amant del seu poble, el nostre Ibi, el seu Ibi; de les seues tradicions, el seu entorn natural, els seus carrers i places, les seues gents, la seua llengua, la seua música, cançons i balls. Una gran ambaixadora que presumia del nostre municipi i el seu veïnat allà per on anava.
Moltes són les petjades que Carme deixa a Ibi i que mai oblidarem. Podem admirar la seua cara amable i serena en un panell explicatiu sobre la seua persona en la façana de la casa familiar, en el carrer Empedrat. Així mateix, des d’un mural que reflecteix la mirada tendra i sensible que tenia, ens dona la benvinguda al Centre Social que porta el seu nom. Tampoc oblidarem mai la imatge on la podíem veure en un cartell fent el que millor savia: tindre un xiquet en braços, abrigant-lo, protegint-lo i defenent-lo.
Una vida dedicada a les persones més oblidades al voltant del món, mereix romandre per a sempre als nostres cors. Per aixó, Carme, allà on estigues, brilla amb força i envia’ns la teua llum per recordar-nos que un món millor i més just és possible.