Si no fos per la qual hi ha embolicada a Espanya amb la pandèmia, el de Catalunya podríem prendre-ho a riure. Després de les inoportunes eleccions autonòmiques, ara els ciutadans estan sent testimonis de la divisió escenificada entre els Esquerra i Junts pel control de Parlament Català. Una mena de maniobres estratègiques dirigides des Waterloo per posar en dificultats als seus, fins ara, socis independentistes i intentar tenir un major control d'una legislatura que encara està per arrencar. I aquí segueixen després de dos intents fallits de nomenar Pere Aragonés com a president. Tot s'ha paralitzat sine die durant dos mesos com a màxim i amb l'ombra de convocar unes noves eleccions si no s'aconsegueix un acord in extremis.
Les tribulacions d'uns i altres estan començant a acabar amb la paciència de un sector de l'independentisme que ara veu aquest teatre polític com una pantomima de l'escapolit Puigdemont per seguir les seves tàctiques bèl·lic-polítiques a l'marge del que esdevé en tota la societat catalana, a l'igual que a la resta d'Espanya. Una crisi sanitària que s'allarga més del que s'esperava i que cada dia deixa més tocada la gran economia catalana a compte d'aquest incomprensible desacord independentista. Amb uns pressupostos per aprovar i totes les lleis paralitzades, l'actual Gobern abandona a la seva sort a milers d'autònoms i empreses que estan a al límit de la desesperació i que necessiten ajudes urgents per pal·liar els efectes de la pandèmia. ¿Per això es van convocar les eleccions?